L'enhorabona pel text, t'enganxa des del primer moment! Tens una forma d'escriure ben àgil. I, certament, com li passa a la protagonista, l'escriptura moltes vegades acaba sent una bona teràpia per a les nostres cabòries. Espero de llegir-te de nou ben aviat.

Vet aquí el sforiment que moltes vegades provoca l'amor quan existeixen certes asimetries (un amor no correspost, un amor que costa d'oblidar, etc.). Em sembla que transmets prou bé aquest sentiment... tan comú i dolorós. Diria que només el temps pot eixugar aquestes llàgrimes de desconsol... pobre Eulàlia! Ànims noieta, i molta sort amb la teva aventura relataire!!

Moltes gràcies pel comentari Arbequina. Seguirem escrivint per millorar.- Una forta abraçada!