Autofàgia

De tant mirar per la finestra,
Se li va quedar la mirada perduda.
En un punt fix, inconcret. Buit.
No sé què mirava, ni perquè ho feia.
Esbudellava la vida amb els ulls.
Amb desfici. I de tant mirar-la,
Es va oblidar de viure-la.
Sol, a l'ampit del temps,
Es va convertir en una ombra cega.
Un fantasma que només mirava,
Sense veure que, de tant desviure's
Per aquella obsessió, havia tirat
Per la finestra el seny i la raó.

(La finestra, tot sigui dit de pas,
Mai no la va arribar a obrir).