Recordo el teu adéu

Recordo el teu adéu
com una tardor de tons càlids,
d'arbres melangiosos
que trenquen de color,
de pluges que pinzellen la tarda,
amb cadascuna de les lletres
amb què escric el meu enyor.

Recordo aquell dia clar,
la negror dels teus ulls
i el dolor aquós
de la meva mirada;
aquell vent de tramuntana
que s'enduia terra enllà
la teva darrera paraula.

Teixiré absències d'atzabeja
perquè les meves llàgrimes
pinzellin la tarda,
amb cadascuna de les lletres
amb què escric el meu enyor.

I quan senti la remor dels arbres,
deixaré les finestres ben obertes
perquè l'eco del vent em retorni
la teva darrera paraula d'amor.