Solitud

Solitud, dolça metzina,
que ancores el temps
en la profunditat d'una
nit sense lluna ni estels,
com un nàufrag de la llum
d'un demà sense albada,
et conjuro amb les mans,
amb desencís, tal volta
perquè només et tinc a tu,
tal volta perquè només
sé viure del teu verí.
Falsa i dolça promesa
d'un crepuscle inexistent,
solitud, fosca espera...
sense esperança,
pàtria meva sense destí.