Començar de nou

Començar de nou

La vida pertany als qui saben esperar i ser curats pel temps. La Sònia havia après aquesta

lliçó quan el seu marit va decidir que es separessin. Ella va quedar cortrencada. Els dies

es convertirem en suplicis inacabables. No era capaç de menjar, beure o dormir. No gaudia

de les coses que abans li agradaven. L'únic que li quedà fóu la lectura. Continuà llegint més

que mai. Quan sortia de la feina, anava a la biblioteca i aprengué moltes coses noves. Esde-

vingué assedegada de coneixements d'una manera un xic malaltissa. Arribà un dia en que

el seu cap li obligà a triar entre tota la informació que li interessava, i així ho féu per al seu

consol mental.

Treballava a una oficina en el departament d'atenció al client telefònica. Era una feina tran-

quila i adient. Xerraire de mena, podia expressar-se i treure els seus neguits interiors per

aquest mitjà i a sobre rebre un pagament. Era tan ajudada per els clients com ho eren ells en

el seu tracte amb ella, i sentia que era útil i valorada. Era molt pacient, i per això l'havien po-

sat al departament de reclamacions darrerament. Li agradava el tracte amb la gent, sebia que

no seria fàcilment reemplaçada.

El problema esdevingué quan pel tancament de la sucursal on treballava, es convertí en una

desempleada més. Angoixada pel futur incert que l'esperava, decidí que aprofitaria els me-

sos següents per curar les ferides de la seva ànima.

Des de que s'havia separat no havia tingut temps per fer-ho. S'havia limitat a continuar, igno-

rant el que el seu cor li cridava a les nits, quan no podia ocultar la veritat.

Els somnis es transformaven en malsons horribles. Havia estat quinze anys casada amb

l'Eduard, adorant-lo, enamorada com una folla. El va conèixer de molt jove, i havia passat a

engrossar les estadístiques que confirmaven que en aquests casos solien acabar separats.

Lluità amb totes les seves forces, però perdé. Se sentia buida i enganyada, fondament i do-

lorosa ferida.

Quan l'Eduard li confessà que ja no l'estimava, ella decidí fer les maletes (en aquest cas una

de gran), i marxar a correcuita sense mirar enrrera. Deixà la atrafegada ciutat de Barcelona,

i se n'anà a la pausada Tarragona per començar de bell nou, i cada dia se sentia més satisfeta

d'haver donat aquest pas tan valent.

Ara que s'havia quedat sense feina podia dedicar el seu temps a curar-se del tot (si això era

possible).

Després d'ensorrar-se, passà a considerar els avantatges de la seva nova situació: podria

dormir fins tard, llegir més i millor, netejar més el pis... i potser, fins i tot, escriure un llibre

explicant la seva experiència.

Sempre havia estat una àvida lectora, s'havia disciplinat mitjançant l'escriptura regular i cons-

tant de dietaris quan era adolescent (els quals foren destruits davant l'inminent perill de que

els seus pares o germana petita els llegíssin), i s'havia inclús aventurat a escriure algun que

altre relat, però per alguna raó que desconeixia, la novel.la se li resistia.

Havia començat mil vegades un primer capítol, havent-se mil vegades quedat atorada a la

vuitena pàgina.

Bé, si existia un moment apropiat en tots els aspectes era aquest. Sense la preocupació tem-

poral de guanyar un sou podia permetre's el luxe d'aprofundir en ella mateixa.

Era una cosa que necessitava imperiosament. Tal vegada podria recompondre les parts no

compreses del seu passat i ser capaç de tornar a relacionar-se afectivament amb els demés,

dons d'ençà de la seva separació s'havia tancat a la seva closca, i no sortia de casa si no era

per anar a la feina o a comprar, i no parlava amb ningú si no era estrictament necessari o

per demanar un cafè (que constituia el seu ritual diari matinal).

La seva família s'havia interessat pel seu estat d'ànim, però encara era aviat per ella. El temps

havia de fer la seva feian curandera, havia d'esperar.

Ara, els propers mesos s'estenien plens de prometences, de novetats, de sorpreses.

Se sentia encuriosida. Tornaria a descobrir el que és el desig de viure? Tornaria a tenir il-

lusions? Tornaria a néixer l'esperança dins el seu cor sagnant?

Patia inmensurablement en la mateixa mesura en què havia estimat sense límit.

L'Eduard se li apareixia al seu llit. La buscava, la temptava, la violentava. Es despertava amb

tot el cos suat i respirant acceleradament. No acabava de definir si somiar amb el seu únic

amor era bo o dolent, plaent o tortuós. Estava confosa.

El temps. Ara ja feia un any i mig que s'havia anat de casa. Cada vegada sentia menys dolor.

De mica en mica, notava que la ferida es tancava. La cicatriu no marxaria, però esperava

que amb el tancament seria possible portar una vida "normal" i prou satisfactòria. Tornar a

gaudir dels sabors, dels olors, de la vida.

El divorci va ser ràpid. Van optar pel mutu acord, el que facilità els tràmits. Amb la nova llei,

en tres mesos (i això que agafà l'estiu i la vaga de jutjats) passà de la condició de casada a

la de divorciada. Encara no havia paït el fet quan rebé un paper que li informava del seu nou

estat. Se sentí trista i com si aquells darrers quinze anys haguéssin sigut per res, una men-

tida, un error i una lamentable pèrdua de temps: un fracàs.

Sopà fora i s'emborratxà fins a caure's adormida. Almenys per unes hores l'anestèsia féu e-

fecte.

Després continuà amb la seva misèria afectiva i decidí curar-se sanament, sense posar "par-

xos", encara que sabia que seria un procès molt més lent.

Anar-se'n a Tarragona no havia estat una tria aleatòria, ja l'havia visitada i feia temps que

li havia sutgerit a l'Eduard. Ell treballava massa, sempre estava estressat i la seva relació

s'havia anat erosionant durant els últims cinc anys.

Ella preferia un lloc més íntim; ell l'acció, l'aldarull, l'anonimat de la ciutat. La diversitat cul-

tural, la variada oferta d'esbarxo i el vici. No és cap secret que a les grans ciutats és on pre-

valla disipació dels costums. A tot arreu hi ha prostíbuls, sí, però a les ciutats hi ha molts més

per metre quadrat ( i més sofisitcats), aquí rau la diferència.

És, simplement i llana, una qüestió de gustos.