Moltes gràcies pels teus tastets o pels teus plats tan densos i de digestió lenta que ens serveixes.
Molta salut i que puguem seguir llegint-te.
Des del Vallès (allò de que com el Vallès no hi havia res, fou una genialitat més del nostre poeta nacional). Una abraçada.

Moltes gràcies pels teus tastets o pels teus plats tan densos i de digestió lenta que ens serveixes.
Molta salut i que puguem seguir llegint-te.
Des del Vallès (allò de que com ell no hi havia res, fou una genialitat més del nostre poeta nacional). Una abraçada.

i ja veus si he de plegar que no sé ni com funciona això d'internet... diuen en espanyol que "zapatero a tus zapatos" (he repetit el comentari tres vegades).
Salut!

Avui t'he descobert i sembla que tindré feina per una bona estona... Dic que plego perquè davant del teu verb àgil, punyent i sempre amable els "lletraferits de poca volada", no tenim res més a fer que llegir als que, com tu, ho foten tant bé.
Des de la València del nord, una gran abraçada... vaig a continuar llegint-te. Salut!

Avui t'he descobert i sembla que tindré feina per una bona estona... Dic que plego perquè davant del teu verb àgil, punyent i sempre amable els "lletraferits de poca volada", no tenim res més a fer que llegir als que, com tu, ho foten tant bé.
Des de la València del nord, una gran abraçada... vaig a continuar llegint-te. Salut!

Avui t'he descobert i sembla que tindré feina per una bona estona... Dic que plego perquè davant del teu verb àgil, punyent i sempre amable els "lletraferits de poca volada", no tenim res més a fer que llegir als que, com tu, ho foten tant bé.
Des de la València del nord, una gran abraçada... vaig a continuar llegint-te. Salut!

Avui t'he descobert i sembla que tindré feina per una bona estona... Dic que plego perquè davant del teu verb àgil, punyent i sempre amable els "lletraferits de poca volada", no tenim res més a fer que llegir als que, com tu, ho foten tant bé.
Des de la València del nord, una gran abraçada... vaig a continuar llegint-te. Salut!

com pot ser que un relat com aquest hagi passat per alt als lectors?
és sensacional... m'ha fet anar a dormir amb el sonriure a flor de llavi.
Moltes gràcies i endavant, Far de Cavalleria

Acabo de llegir el teu text i se'm fa estrany que jo hagi estat el primer a contestar-te'l. Primer de tot, he de dir-te que te'l valoro amb la màxima nota, per una raó ben simple: per sentit comú.
És ben cert que sembla estrany que coses tan evidents com les que expliques no s'hagin encarat amb la fermesa i el convenciment necessari. Sempre he pensat que hi ha alguna cosa més profunda que una concepte erroni de "bona educació"... no em preguntis què, però alguna cosa hi ha que ens depassa als que ens movem pel món com a simples testimonis, com a simples opinadors... (potser que el fet que la política s'hagi professionalitzat no hi ajudi ni poc ni gens).
I encara hi ha un perill molt més notable en tot plegat, vivim en una època en què tot ens sembla regalat (falsament regalat: això sí!). Com a norma, hem enterrat sine die, aquell esperit de revolta, més o menys, acusada a què fa referència la lletra d'una cançó de Labordeta "Compañero, compañero, hasta aquí hemos llegado".
Endavant Pere i molta salut per a poder-ho anar veient.

Endavant!
És la cosa més original que he llegit en força temps... i per acabar-ho d'adobar, del tot àgil.
Salut!

Et valoro aquest poema, per què m'ha arribat fons, Mercior. I et dono les gràcies per ser-hi, per escriure, per brindar-nos la possibilitat de llegir-te bo i sabent que llegint-te, ens llegim i rellegim. Salut!

Gràcies orgull de classe per agrair a qui tu creus que s'ha d'agrair quelcom; és el millor que és pot fer a la vida. Agraïment i memòria que no vol pas dir ni sotmetiment i ni melangia perpètua.
Gràcies per la teva jovenesa: gaudeix-ne i escampa-la tal com ho fas des del teus textos.
Salut!

Nosaltres, els cantants, els artistes, els pallassos, també plorem. A vegades però, cal que ens recordin que somicar no és delicte i tu ho has fet: filladel vent...
Acabo d'obrir el meu correu i he trobat el teu missatge. Inexpert com sóc en aquest tema de la cibernètica, he arribat fins als teus textos amb la prudència del que no vol trencar res, però amb l'avidesa d'un infant que descobreix el món. Gairebé de puntetes he aterrat en aquest text tan colpidor. T'estenc la mà mentre et segueixo llegint. Gràcies per ser-hi, filladelvent.

Nosaltres, els cantants, els artistes, els pallassos, també plorem. A vegades però, cal que ens recordir que somicar no és delicte i tu ho has fet: filladel vent...
Acabo d'obrir el meu correu i he trobat el teu missatge. Inexpert com sóc en aquest tema de la cibernètica, he arribat fins als teus textos amb la prudència del que no vol trencar res, però amb l'avidesa d'un infant que descobreix el món. Gairebé de puntetes he aterrat en aquest text tan colpidor. T'estenc la mà mentre et segueixo llegint. Gràcies per ser-hi, filladelvent.

Merihann, d'entrada respecto la visió que pots tenir d'un personatge tan tòpicament pervers com són les sogres. Aquest respecte envers la teva visió però, no vol dir que la subscrigui al cent per cent. El que no se li pot negar al teu poema és grapa i contundència, cosa difícil d'aconseguir a l'hora d'escriure. Endavant!