Cercador


Llista categories

Reflexions.1. 8 de gener de 2017

Un relat de: sacdegemecs
Em dol amb tot el cor haver d'admetre que sóc el peó d'un exèrcit delmat d'ànimes en pena que deambulen per aquest món profundament malalt. Sóc un ésser sense rumb capaç de recordar-se de la mare d'un àrbitre que no ens ha xiulat un penal a favor, de la mateixa manera que sóc capaç de justificar que persones innocents paguin per uns delictes que no han comés. Em sento indulgent amb quatre sapastres confessos de posar les seves urpes sobre el bé comú, tot argüint que sempre ha estat així, o el que encara és tant o pitjor: que si jo no ho faig el mateix és per manca d'oportunitats. Escolto amb gran preocupació la veu d'uns líders de passat obscur i m'aferro, poruc, a llurs engalipades contrastades, per tal de no córrer riscos en pro d'una aventura que es presenta molt més engrescadora.
Sóc fill i hereu d'una societat malalta i en justifico fins a l'extenuació aquesta pertinença. Perdona'm si t'ofenc amb les meves paraules. No parlo de tu ni per boca teva; tal vegada el que parlo sóc jo i, per davant de tot, ho faig de mi, perquè em conec molt més.
Em sento molt més conscient de tenir culpa, que no pas de cercar discupa. Potser tu, amic, conegut o saludat gires l'entorn de la mateixa òrbita. Si és així, fem plegats examen de consciència i exercim el dret atàvic del retracte. Procurem abandonar el quintacolumnisme militant amb l'establert sense fer gaire estrèpit. Tenir com a bo que ja no hi som a temps, no fa res més que conjurar-se per convertir una societat d'essència malaltissa en una societat grisa, pandèmica i terminal.





Comentaris

Afegir comentari
No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de sacdegemecs

sacdegemecs

75 Relats

36 Comentaris

66532 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Afegir a preferits
Biografia:
Em dic Felip Francesc Girbau-Corominas i Carné.
Tinc quaranta anys acabats de fer i cent catorze més en cartera.
En aterrar en aquest món de mones, hom va adonar-se que lluïa un parell de dentetes apuntant per damunt de les genives: a la sobrassada, al pollastre, a les faves a la catalana i als mugrons de la meva pròpia mare els havia arribat un nou enemic.
Vaig començar a caminar el dia 24 de juliol de 1962 a quarts de deu del vespre: d'aleshores ençà, sempre més he procurat anar a cavall.
Curiosament, la xerrera em va venir força temps més tard que les meves primeres passes; tot i això, penso que he recuperat el temps perdut amb escreix.
Amido un metre seixanta-set centímetres escassos i peso uns vuitanta quilos generosos. Aplicant uns senzills teoremes matemàtics podeu arribar a calcular el meu perímetre, el meu volum, el meu coeficient d'intel·ligència i el número secret que activa la meva targeta VISA ELECTRON.
Sóc papamosques, egòlatra, fascinant, delitós, enquimerable, audaç, circumspecte, inèdit, atent, arrogant, dandi, gràcil, munífic, natural, faust, diligent, robust, primmirat, eixerit, complidor, ponderat, faroner, receptiu, sensible i Membre destacat del Comitè d'Empresa.
Com a norma, no necessito cap excusa per deixar de fer alguna cosa; només la solc necessitar per fer-la.
No em dol que se'm tingui per un tafaner impenitent: tothom amb el seu fa el que vol i amb el dels altres tot el que pot.
Tinc hipoteca, esperances, somnis, un cotxe que acaba de passar l'ITV i un company molt pesat a la feina.
Penso que més val quedar-se per vestir sants, que per despullar borratxos. Per davant d'home casat sóc burro espatllat... i això ja ve de lluny: de quan els burros no se solien espatllar, com ara.
Perdoneu-me les meves il·limitades limitacions i ens trobem a la Geltrú, quan ens hagin fotut fora de Vilanova. Que Santa Llúcia us conservi la vista, en Casinos de Catalunya els estalvis i en Signal la dentadura...

Si voleu intercanviar idees amb mi, podeu fer-ho a
anvabi13@gmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >