Cercador


Llista categories

Reflexions. 7. 8 de febrer de 2017

Un relat de: sacdegemecs
La vida ens marca unes pautes que cal seguir d'una manera més o menys consensuada amb el nostre tarannà. En les imatges que acompanyen el text, més enllà d'una publicitat que no és subliminal ni enganyosa, podem constatar que, en els blocs amb què obsequiem els amics, no hem deixat de traçar unes ratlles per tal que les notes que prenguem a les llibretes sigui els menys anàrquiques possible. Massa vegades però, tenim la tendència a confondre pauta amb encotillament: jo no sóc pas aliè en l'error de barrejar les coses. Per naturalesa sóc propens a ensopegar a l'hora de caure de quatre potes, com un gat, en aquesta confusió; sovint em sento encotillat dins d'unes normes atàviques que ben poc tenen a veure amb les meves pautes de conducta quotidianes. Triat i remenat però, crec que no sóc un "rara avis", però em sento en el deure moral d'imposar-me un exercici de contricció si m'adono d'haver escrit alguna línia fora de l'horitzontalitat que marquen els cànons establerts, sempre -és clar!- que jo els tingui per justos i assenyats, els paràmetres amb què amb moc.
Bo i redactant aquestes estrafolàries reflexions m'ha vingut un atac de somnolència. Vaig a saltar-me la pauta i en comptes de fer una becaina m'imposo fer un mos. Ja sabeu que jo sempre tinc molta més gana que no pas son.


















Comentaris

Afegir comentari
No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de sacdegemecs

sacdegemecs

75 Relats

36 Comentaris

66518 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Afegir a preferits
Biografia:
Em dic Felip Francesc Girbau-Corominas i Carné.
Tinc quaranta anys acabats de fer i cent catorze més en cartera.
En aterrar en aquest món de mones, hom va adonar-se que lluïa un parell de dentetes apuntant per damunt de les genives: a la sobrassada, al pollastre, a les faves a la catalana i als mugrons de la meva pròpia mare els havia arribat un nou enemic.
Vaig començar a caminar el dia 24 de juliol de 1962 a quarts de deu del vespre: d'aleshores ençà, sempre més he procurat anar a cavall.
Curiosament, la xerrera em va venir força temps més tard que les meves primeres passes; tot i això, penso que he recuperat el temps perdut amb escreix.
Amido un metre seixanta-set centímetres escassos i peso uns vuitanta quilos generosos. Aplicant uns senzills teoremes matemàtics podeu arribar a calcular el meu perímetre, el meu volum, el meu coeficient d'intel·ligència i el número secret que activa la meva targeta VISA ELECTRON.
Sóc papamosques, egòlatra, fascinant, delitós, enquimerable, audaç, circumspecte, inèdit, atent, arrogant, dandi, gràcil, munífic, natural, faust, diligent, robust, primmirat, eixerit, complidor, ponderat, faroner, receptiu, sensible i Membre destacat del Comitè d'Empresa.
Com a norma, no necessito cap excusa per deixar de fer alguna cosa; només la solc necessitar per fer-la.
No em dol que se'm tingui per un tafaner impenitent: tothom amb el seu fa el que vol i amb el dels altres tot el que pot.
Tinc hipoteca, esperances, somnis, un cotxe que acaba de passar l'ITV i un company molt pesat a la feina.
Penso que més val quedar-se per vestir sants, que per despullar borratxos. Per davant d'home casat sóc burro espatllat... i això ja ve de lluny: de quan els burros no se solien espatllar, com ara.
Perdoneu-me les meves il·limitades limitacions i ens trobem a la Geltrú, quan ens hagin fotut fora de Vilanova. Que Santa Llúcia us conservi la vista, en Casinos de Catalunya els estalvis i en Signal la dentadura...

Si voleu intercanviar idees amb mi, podeu fer-ho a
anvabi13@gmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >