què li passa a Movistar...?

per molts anys

d'un silenci provocat molts cops per nosaltres mateixos... La nostra inseguretat ens fa recolzar-nos en tercers per a apaivagar el nostre sofriment... (estic una mica filòsofa avui).

Un poema amb la qualitat i l'enginy al que ens tens acostumats.

beset en verset

angie

osti, ha de ser tristillu, per això, eh!?!?!?!?!?!?
bé, no estic prou desperta per comentar, però m'ha agradat molt!!!!!
una abraçadaaaaa

... que el problema és de Movistar! (jejeje, mira que just espatllar-se el dia dels "teus" 18 anys! ).

És una bona manera de trobar excuses pels silencis que esperaves com a nombroses trucades...

és divertit!
jeje

La veritat és que ets una màquina de producció, eh! (i no de REproducció! jejeje, tot i que potser també... això jo no ho sé pas...).

Que vagi moolt bé!
ens veiem per les pàgines d'RC!

Ciao!
Gemm@

Endavant!
És la cosa més original que he llegit en força temps... i per acabar-ho d'adobar, del tot àgil.
Salut!

que tots eren a Africa... amb mi!!! jejeje
Està graciós el teu poema... jo també sóc amena, encara que no gaire lliure... jojo!
Petons!!

Que va cobrant factures, això li passa !!!.
De veritat ha sigut el teu "cumple" ?. Si ha sigut axì, FELICITATS, si no, per quenad ho sigui :-) Pilar

M'ha fet il·lusió, jeje.

Jo sóc amena! jaja

Bé, això, que ja no sé que dir dels teus escrits, ja saps quan m'agraden.. :D

Muack