Reflexions. 4. 17 de gener de 2017

Un relat de: sacdegemecs
Dagues irades d’esmolats
talls sense osques,
seccionen les iugulars
desconcertades i innocents
enmig la nit perpetuada.
Des del fons de l'urb
s'albira la pols abassegadora
que alça el trot de cavalls
revoltats i fidels
al verb lúcid i compulsiu
de genets armats
de vehemència extrema:
de ben poc els val
la remor suplicant
de llurs víctimes .
Entretant,
entre les primeres lluïsors
del nou dia,
comença a entrellucar-se
l'estensa planúria de laments
orfes d'arrel i origen
-brams de ruc
en establia aliena-
que ningú sent com a propis.

Tot d'una, alcarem
l'esguard al Cel,
bo i convençuts
d'haver fet el que calia,
tancarem amb clau
el bagul del que tenim per errors
i entonarem,
amb una simbomba de fireta,
un nou Cant Espiritual
que fins el propi Maragall
subscriuria com a propi.

Comença el nou dia
i, com aquell qui diu,
no podem perdre "pistonada"...







4. 17 de gener de 2017

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de sacdegemecs

sacdegemecs

75 Relats

36 Comentaris

66553 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Em dic Felip Francesc Girbau-Corominas i Carné.
Tinc quaranta anys acabats de fer i cent catorze més en cartera.
En aterrar en aquest món de mones, hom va adonar-se que lluïa un parell de dentetes apuntant per damunt de les genives: a la sobrassada, al pollastre, a les faves a la catalana i als mugrons de la meva pròpia mare els havia arribat un nou enemic.
Vaig començar a caminar el dia 24 de juliol de 1962 a quarts de deu del vespre: d'aleshores ençà, sempre més he procurat anar a cavall.
Curiosament, la xerrera em va venir força temps més tard que les meves primeres passes; tot i això, penso que he recuperat el temps perdut amb escreix.
Amido un metre seixanta-set centímetres escassos i peso uns vuitanta quilos generosos. Aplicant uns senzills teoremes matemàtics podeu arribar a calcular el meu perímetre, el meu volum, el meu coeficient d'intel·ligència i el número secret que activa la meva targeta VISA ELECTRON.
Sóc papamosques, egòlatra, fascinant, delitós, enquimerable, audaç, circumspecte, inèdit, atent, arrogant, dandi, gràcil, munífic, natural, faust, diligent, robust, primmirat, eixerit, complidor, ponderat, faroner, receptiu, sensible i Membre destacat del Comitè d'Empresa.
Com a norma, no necessito cap excusa per deixar de fer alguna cosa; només la solc necessitar per fer-la.
No em dol que se'm tingui per un tafaner impenitent: tothom amb el seu fa el que vol i amb el dels altres tot el que pot.
Tinc hipoteca, esperances, somnis, un cotxe que acaba de passar l'ITV i un company molt pesat a la feina.
Penso que més val quedar-se per vestir sants, que per despullar borratxos. Per davant d'home casat sóc burro espatllat... i això ja ve de lluny: de quan els burros no se solien espatllar, com ara.
Perdoneu-me les meves il·limitades limitacions i ens trobem a la Geltrú, quan ens hagin fotut fora de Vilanova. Que Santa Llúcia us conservi la vista, en Casinos de Catalunya els estalvis i en Signal la dentadura...

Si voleu intercanviar idees amb mi, podeu fer-ho a
anvabi13@gmail.com