AVARIES

En un racó del quarto es fa petita entre somics i llàgrimes de foc. Seu a terra, les cames arronsades a tocar de les natges, nues i fredes en el sòl de la nit.
“M’he d’aixecar, no puc restar aquí feta un manyoc esperant que torni.” Poc a poc s’incorpora, camina en la foscor resseguint la paret amb les mans. Amb l’esguard esborronat aconsegueix d’arribar a la cuina. Regira el calaix dels malendreços on sap que hi ha cable elèctric, d’aquell que fan servir per a arreglar avaries. Maldestra, el connecta a la sortida dels ploms. Prova el contacte. Estén el cordó pel passadís fins a la porta de casa de manera que quan ell fiqui la clau al pany es produeixi l’espurna. Alleujada, torna a l’habitació, s’arrauleix sota les mantes i s’adorm en un sospir d’incertesa...