A la vora de la mar hi ha...

Hola. Prou bé: Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu relat "Història de Villanueva de Castellón".
Doncs sí, portes raó, amb la teua asseveració (en el meu relat), de com et diuen en aquest poble de Villanueva de Castellón.
He estat sempre la política entremig de tot de la història d'aquest poble. Els habitants de Villanueva de Castellón, es diuen "Castellonencs". Hi ha molts pobles amb aquest topònim.
Cordialment.

Quina meravella! Versos que belluguen com el mar amb el rere fons de la nostàlgia:

"Però sempre es records
Seran plens d'ets seus paisatges
De ses tanques i ets seus fars
I com joia molt preuada
Dins son cor durà sa mar"

Terres veïnes i estimades. Un tresor de poema!

Mai no m'hauria pensat que la tornaria a llegir des d'altres punts de vista. Gràcies per la teva visita.

Belles estrofes que fan de la mar la protagonista, juntament amb la pena que hi amaga.

Sempre queda el record per alleugerir aquesta pena.

M'agrada com ho descrius. Felicitats!

Marta

Em sap greu haver hagut de carregar-me el teu amable comentari "Assassinats encadenats", però despres d'haver constatat que el meu relat "Paternòster" era llarg i confós vaig decidir esborrar-lo, escurçar-lo un minut i tornar-lo a enviar a Relats.

Hola preciosa donzella, ho dic així perquè admiro i gaudeixo molt del que escrius i aquesta és una de les paraules que has utilitzat en aquest fantàstic poema.
Moltíssimes gràcies pels comentaris fets en els meus 2 últims relats .

Una abraçada.

Rosa

Tantes coses a la vora de la mar! Bonica inspiració.
Moltes gràcies per aturar-te en el meu relat i comentar-lo com ho fas.

Salutacions

Relat complert, per llegir vàries vegades.
Gràcies pel teu comentari al meu Relat MOTIVAR.
Cordialment.

Sabia que t'agradaria el meu poema, perquè també sé que t'agrada molt Menorca, viatjar-hi, anar-hi, viure-la, ser-hi d'una manera o altra, ni que sigui en poesia. Realment, jo he estat quatre vegades a l'illa, i sempre descobreixo alguna cosa o altra, algunes coses m'agrada repetir-les i tornar-hi, i algunes vegades veig que l'illa no s'escapa de cert abús de construccions no desitjables a la vora de la mar. Però encara és una illa plena de calma en tants racons!

Llegeixo paraules plenes de reivindicació aquí, en el teu poema, i ple d'enyor per una illa que t'atrau, que et fa presonera d'una presó desitjada.
Es llegeix amb la calma d'un capvespre quan sents la remor de les ones als teus peus.

Bon estiu, prou bé.

PS
Per cert, veig que la teva foto que mostraves a la biografia no surt i en clicar a l'enllaç que hi ha, això del "Bilder hochladen" em diu el sistema que és un lloc maliciós. No ho sé, dona-hi un cop d'ull. Tanmateix, si vols compartir una imatge, hauries de canviar-la!

Molt bon Relat. Connectes amb records. Enhorabona.
Gràcies pel teu comentari al meu Relat... Parlem...... D'acord, sense abussar, en ocasions, funciona una pujada de to.
Salutacions cordials.

Gràcies. Prou bé, per la teua visita i la teua opinió "Poema al firmament", del relat "Observant a Perseu". M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Fa dies que estic desconnectada de REC, per avui he entrat i m'he trobat amb aquesta, joia. Felicitats!, m'ha agradat moltíssim.
Una abraçada a les Illes,
Neus

...Menorca! Felicitats per aquest poema musical i profund. M'ha transportat al sentiment de tristor que notes quan saps que és la darrera nit que et resta a Ciutadella. Visca Menorca! Cordialment.

Un dels avantatges de que el temps passi tan ràpid és que una nova oportunitat de tornar al teu paradís arribarà aviat. Mai en tenim prou de la bellesa, oi?

Bona pensada, aquesta de parafrasejar una cançó popular.

La inequívoca referència a Menorca de l'última estrofa m'ha dut a la memòria la decepció de l'últim sojorn a l'illa, fa sis anys. No hi havia estat des de 1973 i la comparació entre el record d'alguns indrets, com ara Cala Galdana, i la dura realitat present em va aclaparar.

https://dcvb.iec.cat/Cerca Llambrejar i llambreig en aquest diccionari. Bona revetlla....

Suposo que el fet de que et trobis en l'horabaixa de la teva vida fa que aquesta té la miris amb serenor, amb el ric bagatge de les experiències viscudes, amb certa melangia però sense nostàlgia, perquè sapps que cada cosa al seu temps com les figues a l'agost.
La mar tostemps ha inspirat a poetes i artistes... a tu es percep que la tens ben integrada en el teu ésser. No seràs pas una sirena? Salut, Nil.

Gràcies per la teua visita i el teu comentari, al meu poema "Cride l'amor". No tingues dubte, perquè és el nom de l'estimada, per a trobar-lo, perquè el mocador el porta gravat i així no se m'oblidarà el seu nom. És un lloc de paraules i un sonet amb metàfores.
Cordialment.

Un poema com una havanera. Cal dir res més? Una abraçada.
Aleix

He llegit el poema tot cantant-lo.
Fantàstic.
Com m'agradaria fer música dels meus poemes!!

a la vora del mar i el llegiria en veu alta un capvespre. M'ha agradat tant, que segur que em faria saltar alguna llàgrima. Sensibilitat a flor de pell, commogut per un contingut que estova l'ànima. Enhorabona, Prou bé!

Fent una versió d’una cançó popular has escrit un poema molt bonic de comiat i enyor a sa illa. (no sé si es correcte aquest sa, intentant parlar salat).

Molt boniques les imatges i amb bona musicalitat.
La última estrofa la més bonica.

Felicitats pel poema i per Menorca.

Preciós aquesta invitació, a la vora de la mar.
La mar i les seves estones i trobades, tota una escola.
Enhorabona.
Salutacions.

Molt bonica i molt tendra, quan els teus versos són per a degustar amb un poc de tristesa. Sembla una cançó de mar, que penetra en els sentits.
Cordialment.

Amics relataires, des de Menorca, la meva germana m'ha indicat que he emprat el "salat " incorrectament.
Així l'última estrofa seria:

"Però sempre es records
Seran plens d'ets seus paisatges
De ses tanques i ets seus fars
I com joia molt preuada
Dins son cor durà sa mar"

Sempre és bo anar aprenent.

Sembla que la teva estada a les illes t'ha anat bé, aquest poema d'aire mariner, amb records d'altres temps, ens omple de sal i aire fresc, i de nostàlgia.
Ben ritmat, amb rimes ben trobades que no destorben ni es fan pesades.
Haurem de treballar encara més per assolir el nivell dels grans de la pàgina, però el teu pas és ferm i camines amb decisió envers una poesia personal ben treballada. No defalleixis!

Em faría il.lusió si poguessis llegir dues copes de cristall. Espero no demanar massa.

Una abraçada

M'ha tocat el cor aquest poema tan emotiu i trist a l'hora. Quines paraules més adients , quina passada de poema caram !!!

Felicitats!!!!

Rosa