A la vora de la mar hi ha...

...Menorca! Felicitats per aquest poema musical i profund. M'ha transportat al sentiment de tristor que notes quan saps que és la darrera nit que et resta a Ciutadella. Visca Menorca! Cordialment.

Un dels avantatges de que el temps passi tan ràpid és que una nova oportunitat de tornar al teu paradís arribarà aviat. Mai en tenim prou de la bellesa, oi?

Bona pensada, aquesta de parafrasejar una cançó popular.

La inequívoca referència a Menorca de l'última estrofa m'ha dut a la memòria la decepció de l'últim sojorn a l'illa, fa sis anys. No hi havia estat des de 1973 i la comparació entre el record d'alguns indrets, com ara Cala Galdana, i la dura realitat present em va aclaparar.

https://dcvb.iec.cat/Cerca Llambrejar i llambreig en aquest diccionari. Bona revetlla....

Suposo que el fet de que et trobis en l'horabaixa de la teva vida fa que aquesta té la miris amb serenor, amb el ric bagatge de les experiències viscudes, amb certa melangia però sense nostàlgia, perquè sapps que cada cosa al seu temps com les figues a l'agost.
La mar tostemps ha inspirat a poetes i artistes... a tu es percep que la tens ben integrada en el teu ésser. No seràs pas una sirena? Salut, Nil.

Gràcies per la teua visita i el teu comentari, al meu poema "Cride l'amor". No tingues dubte, perquè és el nom de l'estimada, per a trobar-lo, perquè el mocador el porta gravat i així no se m'oblidarà el seu nom. És un lloc de paraules i un sonet amb metàfores.
Cordialment.

Un poema com una havanera. Cal dir res més? Una abraçada.
Aleix

He llegit el poema tot cantant-lo.
Fantàstic.
Com m'agradaria fer música dels meus poemes!!

a la vora del mar i el llegiria en veu alta un capvespre. M'ha agradat tant, que segur que em faria saltar alguna llàgrima. Sensibilitat a flor de pell, commogut per un contingut que estova l'ànima. Enhorabona, Prou bé!

Fent una versió d’una cançó popular has escrit un poema molt bonic de comiat i enyor a sa illa. (no sé si es correcte aquest sa, intentant parlar salat).

Molt boniques les imatges i amb bona musicalitat.
La última estrofa la més bonica.

Felicitats pel poema i per Menorca.

Preciós aquesta invitació, a la vora de la mar.
La mar i les seves estones i trobades, tota una escola.
Enhorabona.
Salutacions.

Molt bonica i molt tendra, quan els teus versos són per a degustar amb un poc de tristesa. Sembla una cançó de mar, que penetra en els sentits.
Cordialment.

Amics relataires, des de Menorca, la meva germana m'ha indicat que he emprat el "salat " incorrectament.
Així l'última estrofa seria:

"Però sempre es records
Seran plens d'ets seus paisatges
De ses tanques i ets seus fars
I com joia molt preuada
Dins son cor durà sa mar"

Sempre és bo anar aprenent.

Sembla que la teva estada a les illes t'ha anat bé, aquest poema d'aire mariner, amb records d'altres temps, ens omple de sal i aire fresc, i de nostàlgia.
Ben ritmat, amb rimes ben trobades que no destorben ni es fan pesades.
Haurem de treballar encara més per assolir el nivell dels grans de la pàgina, però el teu pas és ferm i camines amb decisió envers una poesia personal ben treballada. No defalleixis!

Em faría il.lusió si poguessis llegir dues copes de cristall. Espero no demanar massa.

Una abraçada

M'ha tocat el cor aquest poema tan emotiu i trist a l'hora. Quines paraules més adients , quina passada de poema caram !!!

Felicitats!!!!

Rosa