PLUJA BORDA

Plou a sotracs de vent
Plou a gambades curtes, temoroses
Plou com fugint dels homes
I de les dones de les sabates de plàstic.
I L'aigua esdevé renec cingle avall
Caiguda lliure i derrota de fang
Que rau immòbil dins un bassal
De tendresa.
En un bot recull l'aigua
El pastor i s'afaita pels bens
Abans d'esquilar-los
I fer-los orfes i posseir-ne
Les filles.
Rústiques llegendes
De munions de gents
Avorrides
Que només trepitgen
La merda de vaca
El dia que es perden
Que romanen sota
La pluja borda
Sota
Dels pins que els soplugen
Que es constipen i el refrec
De llurs estornics
Ressona pels llamps i els trons
Dels cingles esborrats dins la boira
I criden i creuen segurs
Que els helicòpters són seus
I la muntanya els fa reverència
Però no, fills, no
Les valls i els rius ja hi eren
I quan moriu romandran eterns
Fins que no resti engruna viva
Del vostre rastre Insignificant.