PLUJA BORDA

Un relat de: Ros Martí
Plou a sotracs de vent
Plou a gambades curtes, temoroses
Plou com fugint dels homes
I de les dones de les sabates de plàstic.
I L'aigua esdevé renec cingle avall
Caiguda lliure i derrota de fang
Que rau immòbil dins un bassal
De tendresa.
En un bot recull l'aigua
El pastor i s'afaita pels bens
Abans d'esquilar-los
I fer-los orfes i posseir-ne
Les filles.
Rústiques llegendes
De munions de gents
Avorrides
Que només trepitgen
La merda de vaca
El dia que es perden
Que romanen sota
La pluja borda
Sota
Dels pins que els soplugen
Que es constipen i el refrec
De llurs estornics
Ressona pels llamps i els trons
Dels cingles esborrats dins la boira
I criden i creuen segurs
Que els helicòpters són seus
I la muntanya els fa reverència
Però no, fills, no
Les valls i els rius ja hi eren
I quan moriu romandran eterns
Fins que no resti engruna viva
Del vostre rastre Insignificant.

Comentaris

  • Humiltat...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 01-06-2024 | Valoració: 10

    que un poema, amb aquesta riquesa de paraules i versos potents i profunds, expressa, una gran realitat.

    Execel.lent Ros Martí.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Ros Martí

Ros Martí

74 Relats

169 Comentaris

21949 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Travesso de tornada el pont de les estrelles.

Tots els meus relats, poemes i cabòries a celesti1462.blogspot.com.es

També el meu e-book RELATS FUGISSERS, disponible a Amazon per a qualsevol dispositiu. Va, que costa menys que un esmorzar...