Com cada any, amic!

Un relat de: Prou bé
Hem arribat al migdia. Tenim un costum, que de tan costum, ja és una tradició. A la tarda del dia d'arribar anem a veure'l.
Deixem el cotxe a tocar de la vorera que ressegueix el port natural on el trobaré esperant la meva visita. La vorera s'allargassa gairebé fins a la bocana del port i, si en tens ànims, pots caminar-hi una bona estona: ben profonda és aquesta entrada d'aigua.
Només baixar del cotxe el veig. M'hi apropo, està igual, no ha envellit conserva intacte tot el que en recordo. Em saluda amb la seva olor de salobre, una olor única que em despulla de l'enyor que he sentit tot aquest temps. Una olor que m'embolcalla , m'abraça i em penetra pels porus impregnant la pell d'una pàtina que no voldria perdre mai.
Me'l miro, entrellucant els ulls i veig com brilla esplèndit amb el reflex del sol ponent. Està content de veure'm. Ho noto perquè saltironeja i petites crestes platejades pugen i baixen suaument. Ens parlem. Molt a explicar! Estrany? Gens!
A la seva riba hi ha amarrades unes barques de tots colors. Barques d'anar de pesca ,d'anar a fer una passejada "xup xup". Veig unes gavines buscant-se el sopar i les sento. Per mi és música….
Però avui no ha anat així. L'hora baixa ens ha trobat al sofà de casa. Tan cansats del viatge i de desfer maletes. Hem vist que s'havia fet massa tard, però sobretot hem vist que ja no som els que érem, amb aquella empenta que teniem que arrossegava el cansament i feia florir la il·lusió.
Què hi podem fer? Tan se val! Hi anirem demà i el trobaré esperant-me. El meu amic. El mar. I potser, somrient, com només em somriu ell, em farà una picada d'ull!!

Comentaris

  • Complicitat[Ofensiu]
    Ness | 20-06-2021 | Valoració: 9

    Complicitat amb el mar. "Em saluda amb la seva olor de salobre, una olor única que em despulla de l'enyor que he sentit tot aquest temps". Que bonic!

  • el mar...[Ofensiu]
    Homo insciens | 20-06-2021

    Jo també l'enyoro el mar. Cada any espero les primeres calors per anar a veure'l i sempre em cala endins la seva placidesa i magnificència. M'agrada com introdueixes el concepte del temps, de la vellesa, en l'explicació del costum d'anar a veure el mar en arribar.

  • pensaments[Ofensiu]
    Beka | 16-06-2021 | Valoració: 10

    GUAUU
    He passat d imaginar-me el meu avi esperant al port a veure a mi mateixa sola sentada a la sorra perduda en els meus pensaments.
    Fantàstic!
    Gràcies1
    Beka

  • pensaments[Ofensiu]
    Beka | 16-06-2021

    GUAUU
    He passat d imaginar-me el meu avi esperant al port a veure a mi mateixa sola sentada a la sorra perduda en els meus pensaments.
    Fantàstic!
    Gràcies1
    Beka

  • La mar[Ofensiu]
    Solsona Bot | 16-06-2021 | Valoració: 10

    Un relat d'amor. Sempre hi és i sempre ens espera. Es curiós com el gènere que incorporem en una paraula ens pot fer canviar la visió que tenim; penso en l'oceà amb gènere masculí i la mar amb femení, i potser m'evoquen sentiments diferents. Amb l'edat es perd vitalitat, però es guanya saber valorar i gaudir més de tot plegat.
    p.d. Gràcies pel comentari al meu relat "Calor". Són els comentari els que enriqueixen els nostres escrits, encara que com el meu siguin senzills. Em feia gràcia jugar amb la paraula foc i la que es llegeix si la gires, cof, una onomatopeia de la tos d'un personatge de còmic que llegia de jove.

  • MOLT AGRAÏT....[Ofensiu]
    jomagi | 16-06-2021

    ...pel vostre comentari. Fa temps que heus llegeixo.
    Ja contactare amb vte. Una abraçada. Josep

  • Un amic que sempre hi és[Ofensiu]
    Ros Martí | 15-06-2021 | Valoració: 10

    I si hi aneu demà o la setmana que vé o l'any vinent sempre et somriurà, content de vrure't de nou.

    Moltes gràcies pels teus comentaris als meus relats. Pel que fa al "Forat negre" aquí rau la màgia dels micros, que no tor és explicit i totes les interpretacions són bones. La parella fa anys que viuen junts (ténen nens, no sabem quants). Potser el que amoïna la Caterina és que el Manelic expressi el seu desig en públic, sense haver-li exposat abans a ella i per això envermelleix, renega i diu "tu primer"... o potser hi ha altres raons. Qui som nosaltres, pobres relataires, per ficar-nos en les raons dels nostres personatges. ?

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 15-06-2021 | Valoració: 8

    Un relat molt bonic i amb sentiments.

    Continua escribint així!

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • El teu amic és el mar![Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-06-2021 | Valoració: 10


    Impressionat com has descrit el mar, amb les teues frases que són bellíssimes i a la vegada com si tingueres amistat amb el mar.
    Precioses vistes en el teu relat. M'ha agradat moltíssim, Prou bé.
    El teu seudònim és molt original.
    Una abraçada...
    PERLA DE VELLUT

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 14-06-2021 | Valoració: 10

    M' agradat molt el teu relat.

    Val la pena llegir-te! continua escribint així.

    Una abraçada!

    Noia Targarina

  • personalitzar el mar[Ofensiu]
    Atlantis | 13-06-2021

    M'agrada del text que comencis parlant del mar com si fos una persona. I és que es poden enyorar els paisatges també.

Valoració mitja: 9.57

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

32 Relats

190 Comentaris

5808 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com