NO POT SER

S'han acabat els petons
S'han acabat les rampoines
Els bons dies i les nits
Infinites
La deixadesa devora insofribles
Paranys que els anys farceixen
No pot ser que res no facis
No pot ser que parem bojos
Que l'esma ens empaiti negra
Escorreguent la vida pels embornals
De les peixeres buides.

Mentrestant
Defora la vida penja
Del coll de les orenetes
Garlandes de Festa Major
El centinelles endrapen
Maragdes de fum lluentes
Faldilles al vol s'aixequen
A contrapàs de la lluna negra
Que enfosqueix els nostres delits

Però no pot ser tanta desídia
Pessigant-nos les cames
No pot ser que tot estigui tancat
Per sempre més
Que tot sigui només això
Minuts atrapats en un segon
Hores sense mesada
Dècades d'inconscient autolesió
Mirant de no fer-te mal.
No pot ser que tot s'acabi
Sens ni tan sols començar.