ara, després de parou de temps que no et llegia, he entrat perquè ho trobava a faltar, això de llegir-te, jo sóc la prota del teu relat i n'estic ben contenta. GRÀCIES mirrina, ets un sol. i un tot, com tantes voltes quan ens hem tingut l'una a l'altra, a classe, al carrer, entre rialles... et v. mooooolt. què tornem a escriure o...?
besos

PERTUIPERSEMPRE

mira que em pose a plorar ara mateixa, ja ho vaig fer quan em passare l'esborrany del que seria el teu segon relat, i ara que m'acabe d'alçar... quin bon dia que m'ha regalat, preciosa. et done les gràcies més sinceres per haver escrit aquest text, per Ser La Meua AMIGA i per existir, que tu a mi també em fas falta.

escriu més, escriu!
Núria

ei!
ja era hora que t'animares a publicar, i ja era hora que t'animares a tu mateixa a aixecar-te i deixar enrrere tants patimets... ara et toca recordar eixes paraules que el teu cor ha sabut escriure, eixes paraules del teu text que m0ha paregut cuuurt... ja saps, A ESCRIURE MÉS!

ET VULL!

ei... m'he quedat de pedra. ets molt bona, molt real, és que m'ha enganxat des de la primera paraula, i he sospirat aliviada quan he llegit que la xica eixirà de l'habitació. avui, de tots els relats aquest és el que m'he llegit amb més fam!

enhorabona i continua.

lauri!
m'agrada, m'encisa! curt però bo, molt bo, pot ser el que trobe és que sempre has repetit el que li manca a la xica, però per altra banda eixa repetició suposse que li dona força a l'afirmació que vertaderament està trista, necessita que la dessitgen, que la completen...
molt bé, i saps què? avui he fet un recorregut pels teus relats i no em queda més que agrair-te'ls i anar pensant en un nou relat o dos o tres per tu, perquè faça i escriga el que escriga, sempre pense si t'agradarà o no, perquè ets l'única escriptora-amiga-companyad'estudis-companyadesomnis-etc que em llegeix!
gràcies.

diuen que podem ser només amics, però és mentida, segur que sempre hi haurà un que senta alguna cosa més! i mentre un d'ells faça el que dius al text, és a dir conformar-se amb amistat, seran amics, però tot no dura per sempre, a tots ens ha passat, segur!
el text m'agrada molt conforme va arrivant al final, és curt però agradable de llegir.
SEGUEIX PUBLICANT!!!

laureta, laureta, quina gràcia que tens per escriure. ai, ai!! m'ha agradat moooooolt, què bonic, eixes bombolletes juganeres i eixe pijama especial, jo de la roba que tinc especial per estar per casa és una falda llarga, roja, que em pose per estudiar i és com si em sentira això, especial, segur que el teu pijama també té poders màgics..!!!

un beset, segueix escrivin, wapa!!!!

he buscat poma al cercador i he trobat el teu relat i només puc dir que m'ha despertat els sentiments, desprès m'ha sorprès car és un amor un tant atípic, però desprès he pogut descobrir la veritat d'eixe idil·li, què trist, però què cert. en certa manera la descripció de la poma té molt a veure amb un dels poemes de Josep Carner, que es diu justament la poma escollida, suposse que el coneixeràs, si no és així te'l recomanane moltíssim! diràs que no és el mateix amor que tu descrius, però no sé, la poma és un aliment que em desperta sensacions que tu has sabut escriure. gràcies i ahorabona pel relat, sincerament pense que és fantàstic.

amb molta innocència d'aquell primerenc amor, m'has fet recordar-lo!

Com un cafè dels bons... senzill però molt intens!