"Globalization"

Un relat de: Pertuipersempre

"Promet que no em sentiràs mai més dir res més del nostre poble, de les nostres terres, de mon pare, de ma mare, de ma casa, dels cosins, dels camps, del flaire de la flor de taronger, de les nits a la fresca, de les... que sí, que sé que ací no està permès. Val. Ja em calle. Ja. Sí ja sé que estem al 2034 i eixes històries no són gens adients per als temps que vivim."
La terra i la humanitat ha experimentat el gust més aspre de la globalització. Primer va ser la unificació monetària, després la lingüística i ara la falta d'espai que ens condueix inevitablement a l'apropiació de planetes aliens. Tots junts, ens han dit, som una nació. Mentida. Però si vas contra el sistema acabes reclòs a una cel·la. Com el meu germà. La realitat em supera, em menja i jo sols sóc viu gràcies als records i als llibres, quin tresor, que m'aconsegueix la meua filla a la biblioteca de la universitat per baix mà. Tan sols saber que hi ha persones amb la nostàlgia agarrada a l'ànima m'ajuda. Encara en queden, però són gent gran, com jo. M'alce pel matí i el primer que vull és anar a comprar el diari, però ja no puc, perquè estic impedit al llit des d'aquella explosió al metro ara fa 7 anys i perquè si poguera ja no hi trobaria cap diari en llengua catalana. Ara tots hem de llegir en anglès. Tots hem de parlar en anglès. Escric aquestes paraules per no oblidar la llengua de ma mare, per no oblidar d'on sóc. Ja ningú se'n recorda de res. I si vols recordar-te'n et fan fora. Desapareixes, com el meu germà.
Aquest mateix matí li he jurat a la meua filla que ja mai més li preguntaria pels seus records. M'ha dit que està farta de tot i jo no li ajude amb eixes preguntes, m'ha dit que em callara i mirara la tele, m'ha dit que tot ha mort. Després cridant i mig plorant, m'ha dit que em preocupe perquè el Mark, que és el meu net, no sàpiga res de les seues arrels, que no les trobe a faltar que no les prenga estima, perquè ja no podrà viure-les, que així no es sentirà buit, com ella. Que no li conte historietes de llengües, races i minories. Que l'ajude en els deures d'anglès.


Pertuipersempre

Comentaris

  • Molt encertat![Ofensiu]
    Marta | 09-12-2009

    Al principi el relat m'ha descol·locat una mica, però a mesura que l'he anat llegint, he entès (crec, vaja!) el missatge, la contradicció que viu la protagonista.
    Molt bona l'última frase!

    Esperem que mai s'arribi a aquesta situació, esperem que mai hàgim d'oblidar a la nostra llengua!

  • Proposem-nos ser únics![Ofensiu]
    Capità Borratxo | 18-08-2006

    Proposem-nos ser únics davant la unitat. Proposem-nos ser un i diferent i milions d'"uns" diferents mai podrem ser units sota una bandera que no sigui una altra que la de la pau.
    Enhorabona pel relat!

  • ben triat el tema![Ofensiu]
    mirrina | 18-02-2005 | Valoració: 7

    M'ha agradat molt el tema que has triat i com l'has tractat, però potser l'estil no siga tan bo com a l'altra obra. No és que estiga mal escrit, al contrari, però l'altre pareixia com més sincer. Però igualment m'ha agradat, sobretot el final des que la filla li diu que no li parle al net de llengües, races i minories. I molt bona l'última frase!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pertuipersempre

Pertuipersempre

5 Relats

15 Comentaris

6568 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
el nom que amaga el meu pseudònim és Núria, vaig nàixer l'any 84 i encara que jo pensava eixir abans, ma mare va decidir que volia tindrem el dia del seu aniversari, i així va ser!
sempre he sigut molt responsable i treballadora, però crec que ara ho sóc un poc meys cada dia que passa, males influències, les que paguen la pena.
al cap a i a la fí, no durarem molt en aquest món!
m'agrada escriure, eixir al camp els dies de pluja, veure pel·lícules de tot tipus, i quant més estranyes millor!
i sóc una idealista: crec en un món millor!