Un relat com els que m'agrada llegir. Perdona que no m'enrotlli en cantar-ne les excel·lències, que ja clama prou per si mateix i no seria coherent amb mi i el meu escepticisme.

M'ha agradat molt (què més que simplement això?).

Que el meu escepticisme no corrompi tot allò de bo que podria dir sobre aquest text i el que em transmet.
No em desfaré en elogis, tot i que serien meritoris, de debò, però sí que vull dir que li trobo força. Molta força. Una genialitat.

Salut!

És breu però realment m'agrada.
La impresició general ressalta la presició dels punts locals, de manera que provoca una retroalimentació positiva que acaba describint l'escena abans imprecisa amb la precisió suficientment necessària. Vulguis o no, li dóna una altra categoria.
Però em permeteu un dubte sobre aquesta impresició? Crec que seria important saber si veu la nota quan la porta ja és tancada o en el moment de tancar-la. La seqüència lògica que es desprèn de "Tanques i veus..." és que primer tanca la porta i amb la porta tancada veu la nota. Ja sé què he dit sobre precisió / imprecisió, però aquí determina directament el desenllaç del relat. No?
Bromes apart (no m'ho tingue en compte), és un molt bon text. Vist i no vist, però l'has vist, que és el que importa. Felicitats.