Sentinelles sobre l'horitzó

Un relat de: Perisci

És la perpetuació de silencis
qui arremolina veus aquí al voltant,
caduques, un eco difuminat:
que torni la melodia i flueixi.

Davant del setge amb foscúria i ombra
resistirem en nom de les estrelles
perquè no ens queda altra bandera:
és la llum sobre la pell qui ens torna

els sentinelles sobre l'horitzó
que amb l'entonació del primer record
vetllaran la història i la sort
de qui mereixi ascendir a somiador.

Comentaris

  • rbbarau | 22-05-2006

    m... m... ets... sí... has de ser tu... és que em vas dir el nom però als dos segons ja se m'havia oblidat... i ara veig aquesta biografia tant... tant teva, vaja... jeje... si ets tu.. que sàpigues que em deus un migdia!
    Bé en quant al poema... m'agrada molt el que escrius, tens un vocabulari molt treballat, que no entenc, de vegades (sooort dels diccionaris) i que m'agrada l'últim vers!
    I que vaig a seguir llegint la teva obra.
    Un petó!