En la meva opinió aquest és un senyor poema. No sobra res, fins i tot el lector ha de posar de la seva part. I és molt colpidor, com el seu final. M'agrada molts estils i moltes maneres de fer poesia, com aquesta, crua, despullada. Felicitats.

Veig que aquesta història de la vella Vamurta va girant cap a la tragèida. Interessant.

Òstia... M'he quedat sorprès. De què va això? De moment pint bé.

La meva opinió: hi ha algun error, certa confussió, a mi m'agradaria una mica d'arquitectura i una mica de perfil....Però és una bomba atòmica.

Divertit, sí senyor, divertit.

No entenc res... Aquest poema l'he trobat de casualitat. És un bon poema.

Si que hi ha xiprers, i magnòlies també..... AAAAAHHHHHHHHHHH

Hi ha un comentari que és més llarg que el propi relat..... El relat. A mi m'ha agradat, que vol dir poca cosa. La fragmetnació no cansa, la història de l'observada et fa seguir, seguir, seguir... Té un no sé de veritat i de transcendència, com un instant, o una imatge que es reflexa i que desapereix. Ah! I els arbres, acàcies, mimoses, arbres màgics. (i els xiprers gòtics?). I sobretot m'ha agradat el regust de proximitat, de realitat, d'història viscuda. Junt amb l'element poètic, la noia (no seràs tu, no?) hi ha barrejat l'element prosaic, que dóna versemblança al poètic i el potencia. Bon detall la noia amb La Play i l'arma curta.

Ara m'hauré de mirar els altres relats. Quina feinada.....

M'agrada aquesta expresiva brevetat i aquest flagell indirecte.

23 comentaris i més de 9oo lectures.... Transmet la violència de l'arrancada. És el sexe un joc de violència que desemboca en un deixar-se anar? M'agrada i té girs, i un aire cortès... A més, està estructurat, treballat....
PD1: Has obert la caixa, com un gat. Pensava que no era tan evident.
PD2: Fotomuntage...Fascinant.

Un breu relat molt material. I és que som també fets de matèria... M'ha agradat molt la carnositat de les paraules, gairébé podia palpar els ingredients....

M'he estremit.....

Vell, per l'aire tradicional (és expressament? per accentuar la ironia?), i nou. M'encanta. El nus aparent, l'argent, i molt, molt la beixamel i el ninot de porexpan (o com s'escrigui)....

Els dos poemes llisquen muntanya avall... avall i no es frenen. A mi m'han agradat, hi ha omissió, però potencia el ritme...... Si és un experiment, funciona molt bé.

M'ha recordat un llamp. L'intueixes, esclata, és bell i curt. I el recordes.....