Una nit al Club

Un relat de: sensualia

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

La veritat és que a mi el cinema no m'ha entusiasmat mai gaire. Tret d'alguna pel·lícula d'autor, i encara d'alguns directors molt en concret, hi trobo poca cosa interessant. Per això, l'única manera que vagi al cinema és entrant-hi sense ni mirar la cartellera: si no sé quina pel·lícula projecten encara em queda l'esperança que al final no la trobi tan dolenta o ensopida, mentre que si m'aturo a mirar el programa segur que em faig enrere i me'n vaig al teatre o a donar un volt per les Rambles.

Una cosa semblant em passa amb el sexe. Tret de la relació que pugui tenir amb alguna persona en concret, i sobretot amb en Joan, en la majoria dels casos em costa trobar algú que m'atregui especialment des del punt de vista sexual. I menys encara entre els meus amics, amb qui puc compartir moltes coses i els puc apreciar molt; però per a tenir-hi una relació disbauxada, em costa. La veritat, jo prefereixo, tractant-se del sexe, deixar-me portar per l'atzar i llençar-me al desconegut.

Per això, quan en Joan em proposa, i darrerament ho fa molt sovint, de muntar un soparet o una festeta per acabar intercanviant parelles o en un llit rodó, jo sempre en defujo. Potser sóc una mica antiquada en aquest sentit, però em costa imaginar-me segons quins amics, amb qui he compartit bons moments de viatges, de conversa, d'anades al teatre o a concerts..., només com a objectes de plaer.

Així que, davant la insistència d'en Joan per fer un intercanvi de parelles per allò de tastar plats nous justament per a valorar millor els vells, vaig fer la contraproposta d'anar a un club liberal. No sé si el va convèncer excessivament la idea, però tampoc la va refusar. Així que aquell mateix dissabte, havent sopat, ens vam dirigir cap a l'avinguda del Príncep d'Astúries.

D'entrada, a la zona vestida del bar, hi havia força animació. La majoria eren parelles més grans que nosaltres, i jo diria que una bona part eren parelles furtives o muntades per a l'ocasió. I no m'estranyaria que alguna de les noies més jovenetes, acompanyades d'homes molt més grans que no pas elles, no estiguessin en plena jornada laboral. Allí, essent la consumició obligatòria, prenien alguna beguda probablement forta per acabar d'envalentonar-se i, com vam acabar fent nosaltres, perdre's després a través de les cortines que donaven accés als desvestidors.

Amb un got a la mà i sense més roba que una tovallola que havia de servir també per a cobrir el seient, vam ubicar-nos en un racó de la sala gran, enfront de la pista de ball. D'entrada, no s'hi veia massa gent; o potser era la impressió que donava, ja que l'espai era prou ben dissenyat amb mil i un racons per amagar-se. Se suposa que, en entrar en un local com aquest, tothom ja sap a què s'hi va, però semblava com si calgués aparentar que cadascú anava a la seva fins que l'atzar encadenés una múltiple relació.

A l'altre cantó de la pista, un home de cabell blanc s'abraonava sense massa contemplacions sobre la seva parella, una noia molt més jove que aparentment no hi posava massa entusiasme, però es deixava fer. Ben a prop, uns de més jovenets, que devien estrenar-se en un club d'aquesta mena, es mostraven més continguts, expectants, com si esperessin algun senyal per a començar la funció. El noi li tenia el braç per damunt de les espatlles, mentre amb l'altra mà li acaronava les cuixes; entre frase i frase es besaven discretament. A mesura que ens vam anar acostumant a la mitja foscor, vam descobrir que darrere nostre hi havia una parella dedicats de ple a la feina, ella al damunt amb un moviment que delatava que l'estaven penetrant; i al canto oposat a la porta d'entrada, uns altres que feien anar les mans delerosos, però amb els cossos ostensiblement separats com per a permetre compartir l'espectacle a la resta de la sala. Des de la nostra posició vam poder veure que algú ja havia entès la invitació, i des del darrere participava en la incipient orgia. Un primer contacte per l'esquena, si no era refusat d'entrada, equivalia a una acceptació per unir-se a la festa encara que de moment la parella més exhibicionista seguia impassible el seu joc particular.

Vaig veure que en Joan s'estava posant a to, i vaig posar-li la mà damunt del sexe tant per satisfer-lo com per evitar que es fes tan evident davant de tothom. Ell va respondre acostant la boca al mugró dret i es va dedicar a succionar-lo amb fruïció i delicadesa. Per damunt del seu cap vaig veure com dues parelles, que havien entrat plegades, es posaven a ballar fent una sola pinya al mig de la pista; no és que fessin massa cas de la música suau que embolcallava l'ambient de la sala, perquè ells seguien un altre ritme i una altra simfonia. Vaig agafar el cap d'en Joan per treure'l del meu pit i fer-li una morrejada amb ganes, mossegant aquells llavis molsuts i fent esporàdiques incursions amb la llengua. Un mà es precipità sobre el meu sexe i l'altra m'estrenyia més contra el seu cos.

Amb un "Txiisst... tranquil" volia emplaçar-lo a contenir-se per tal de reservar quelcom per a experiències més excitants, quan els dits amb què friccionaven el membre erecte d'en Joan van topar amb uns altres dits femenins, alhora que una tercera mà em lliscava per l'esquena apuntant a la base lateral del meu pit. Darrere meu, un home de mitjana edat em va somriure maliciosament com un gat fitaria un ratolí abans de cruspir-se'l; però no vaig poder veure la cara de la noia que l'acompanyava, força més jove que no pas ell, perquè ja s'havia abocat damunt la polla d'en Joan aprofitant la meva distracció.

Ens vam mirar entre sorpresos i indecisos. De seguida va entendre que jo no tenia cap inconvenient que continués jugant amb la noia, però que a mi no m'abellia gens la planta d'aquell home amb cara de gat famolenc.

- Anem a dins? - vaig fer jo, tot incorporant-me i deixant a la seva interpretació si em referia només a la meva parella o incloïa en la invitació els nouvinguts.

Vam passar pel davant dels qui uns moments abans s'estaven manotejant de forma tan ostensible i que ara ja s'havien fusionat amb la parella que els havia assaltat pel darrere. M'hi vaig aturar un moment, no sé si amb l'esperança que s'hi quedés l'home de cara de gat famolenc que tenia enganxat al cul o que s'aixequessin ells també i s'afegissin a la festa. Vaig poder veure com l'home aprofitava el moment per a posar-hi mà, sense que ningú més se n'adonés ni en fes cabal.

Una de les sales interiors era ja plena de cossos en dansa, però en la del costat tan sols una parella ocupava un petit racó de l'enorme llit que cobria la major part de la seva superfície. En Joan i jo, com si ens fos indiferent la comitiva que ens seguia, ens hi vam ajeure al bell mig, encarats l'un amb l'altre a una certa distància, units tan sols per una mirada de complicitat i un somriure plaent als llavis. No vaig voler veure res més, sinó deixar-me anar en un mar de sensacions que aviat es precipitarien.

La noia que havia tastat primer la polla d'en Joan va reivindicar el dret a continuar la feina tot just encetada, alhora que algú s'havia col·locat darrera meu aferrant-hi el seu cos i comprimint-me els pits amb les dues mans. Però s'hi havien afegit altres cossos, altres boques, altres mans i altres sexes... La música sonava suau, i els nostres moviments intentaven seguir-ne el compàs, harmoniosament i sense presses. Vaig perdre la noció de l'espai i del temps: tot eren sentits per assaborir la calidesa de boques, algunes femenines n'estic segura, recorrent el meu cos; un sexe que em penetrava lentament des del darrere, i a intervals es retirava per deixar pas a uns dits que furgaven el meu interior; la visió excitant de la noia que havia aconseguit posar en Joan de panxa enlaire per cavalcar-lo amb l'elegància que exigia el moment; un membre no pas excessivament gran que em colpejava la cara i que jo engolia esporàdicament, paladejant-ne les essències...

Se sentien les respiracions accelerades, el xipolleig d'uns sexes amarats compenetrant-se i uns sospirs de plaer que pujaven de to. De tant en tant, amb un "txiiisst..." dissuasori intentava mantenir el ritme pausat del principi per allargar el màxim aquells moments de deliri. Suors, olors i efluvis es combinaven en una barreja embriagadora. I, entre mig, la mirada perduda d'en Joan que maldava per trobar la meva i suplicar-me un respir, alhora que aprovava els meus intents que aquella follia no s'acabés mai.

Com si ens haguéssim posat d'acord, tot d'una, els gemecs i les envestides van començar a descontrolar-se. La frisança d'aquells cossos excitats per una sang que ens bullia per dins es contagiava i s'anava multiplicant sense aturador. No érem conscients d'on teníem les mans que palpaven a cegues, d'on introduíem les llengües àvides de xopes cavitats mai prou ben explorades, ni d'on paraven els nostres sexes embravits.

Una nova embranzida d'un sexe que em penetrava amb desesperació, i que aquesta vegada vaig reconèixer com el d'en Joan, em va fer sortir de dins un crit d'eufòria incontenible. I darrere d'ell una explosió de cossos vibrants, en un tremolor compartit fins a caure exhausts en un munt de plaer indescriptible.

- Uaauuu! - vaig deixar anar alhora que estrenyia la mà d'en Joan.
- T'estimo - em va semblar que responia.

Autora: Carla

de http://sensualia.wordpress.com/

Comentaris

  • Objectiu: Birmània[Ofensiu]
    Palamidessi | 25-09-2008 | Valoració: 8

    La meva opinió: hi ha algun error, certa confussió, a mi m'agradaria una mica d'arquitectura i una mica de perfil....Però és una bomba atòmica.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: