Aquest sí que me'l sé sencer dels molts cops que te l'he sentit recitar.

Sempre es dur mirar-se al mirall i no reconeixes, si ho ha sigut per mi, no em puc imaginar la pena que ha suposat per tu al llarg de tota la teva vida.

Però ara ja ets la més bella, no ho dubtis, i continua lluitant perquè totes les persones, quan es mirin al mirall, s'hi reconeguin.

Tu ets la fada blava del conte

Avui me n'he adonat que me'l sé, ve sobretot l'últim troç.

"Del que pugui pensar la gent, no en facis cas, bufona."

No se n'ha de fer cas, de la gent, només d'aquella que t'estima i vol el millor per tu, la resta, com si no hi fos... La majoria de vegades, parlen perqué tenen boca.

I això ho reflexes molt bé en el teu poema!

Un petó de la Cristina xP

Marta, no sabia que publiquesis aquí, m'ho podries haver dit abans.

Ja saps què en penso de tot el llibre, de tots els teus poemes, saps que m'agraden, tot i que no ho digui sovint i em queixi de les faltes i les correccions.

Saps que sé com et sents i sé el que significa per tu aquest poema en concret, sé que tots són especials, però aquest, per mi, és el més especial, perquè està dedicat a la iaia, a la que mai vaig conèixer, però estic segura de que estaria molt orgullosa de tu.

Quan et veig, és com conèixer a la iaia Maria, perquè em parles d'ella... i sens dubte ets filla seva, no es pot dubtar i menys després de tot el que fas i que t'acosta a ella.

Està orgullosa de tu i sé que et veu, com et veig jo, perqué jo també estic orgullosa de tu.

T'estimo molt, mare.

La teva filla: Cristina

Moltes vegades, quan em miro al mirall, penso el mateix...

Ho has sabut plasmar molt bé... el dessig de fer alguna cosa amb tu, de coneixe't...

Mai ens acabem de conèixer... és irònic, cert.

Petons!

A vegades, la vida ens ve d'un segon... Es tant de temps un segon...

Relataire tu també, pel que veig ^^

El relat és realment bo, la manera com expresses el que passa per la ment d'aquesta persona, en primera persona, retransmetent els sentiments que queden impregnats a cada paraula i arriven als lectors. Molt ben escrit i el relat francament bo. Petons ^^

Realment, m'ha agradat molt tota la historia, tens un estil molt teu, pròpi i personal i això es valora, la historia està molt bé, els sentiments de la Teresa molt ben explicats i la successió dels fets també molt bona, molt ben escrit i coherent... Doncs suposo que ja no sé qué més dir sobre la teva historia... està realment molt bé, m'agrada molt, espero que aviat escriguis el pròxim capítol, tens una lectora assegurada.