Víctimes de la Nit

Un relat de: Mery_Chan

La nit silenciosa queia inexpugnable sobre la misteriosa silueta d'un majestuós palau que coronava amb orgull un turó cobert per frondosos arbres que silents movien amb impaciència les branques altes, fent caure les fulles més dèbils que posseïen.

Un udol trasbalsà el silenci impertorbable, un clam a la lluna plena que il·luminava la bellesa de les aigües cristal·lines que es distingien enmig dels boscos d'aquella frondosa muntanya.

Dins el solemne castell, una silueta caminava amunt i avall, amb desassossec, esperant que la lluna arribés al punt més alt, i que, les campanes de la més alta torre es decidissin a anunciar la mitjanit.

Un altre udol ressonà per la silenciosa nit. Malhumorada, l'ombra del castell tragué el cap per una de les finestra i, fent un imperceptible gest amb la mà, feu callar per sempre el pobre llop que, amb un gemec es desplomà penosament sobre el terra, amb els ulls oberts i brillants i, exhalant un últim alè de vida abandonà per sempre el món en el qual havia nascut.

Les campanes sonaren llavors, dibuixant un somriure a la jove cara de l'amo del castell. Passant per davant d'una de les finestres, la lluna en el seu punt més àlgid il·luminà el seu ben format cos en el moment de la dolorosa transformació. El cabell, abans ros i curt s'anà transformant en una melena rossa, quasi blanca, aristocràtica i, fins i tot, sensual. Els ulls abans marrons i clucs se li obriren fins al punt de posseir certa semblança amb els d'un gat, brillant verds com la més preciosa maragda, el tors i braços forts, semi nus imponents per la gran força que posseïen. D'entre els seus rosats llavis, aparegueren dos ullals afilats i brillants, com l'ivori més pur i la seva jove cara brillà malèvola, desitjant tornar a la seva activitat nocturna, la que, la nit anterior, havia deixat oblidada.

Admirà la magnificència del seu cos reflectit a la platejada superfície d'un mirall que descansava contra la paret de pedra que tenia davant seu.

Es vestí amb una camisa de seda blanca, semi transparent que deixava entreveure els seus músculs marcats, es posà també la capa sobre les espatlles i es cobrí l'esplèndida cabellera amb la negra caputxa confonent-se així amb la nit que regnava a l'exterior.

Caminà silenciosament per entre els arbres, fusionant-se amb les ombres nocturnes i, al cap d'aproximadament mitja hora, arribà al poble que descansava al centre de l'extensa vall.

Olorà l'aire, esperant trobar en ell la resposta a tots els interrogants que li passejaven pel cap en aquell moment de desconcert. Cercava la seva víctima, la que la nit anterior s'havia vist obligat a abandonar per la proximitat de la amenaçadora llum de l'albada.

Trobà el rastre, d'aquella sang espessa que havia tastat amb delit, amb set i fruïció. Seguí aquella flaire al llarg del carrer major, passant pel costat de cases amb els porticons de fusta de les finestres tancats, impedint qualsevol entrada del fred nocturn a l'interior del càlid habitatge.

Arribà sense esforç a la casa més gran de la vila que, sumptuosament sobresortia al bell mig del poble. Entrà, quasi sense forçar la porta i es dirigí a l'habitació on reposava, submergida en un profund son, la seva víctima.

Una nen d'uns vuit o nou anys, dormia, abraçat a un ós de pelfa suau y marró fosc, com el cafè. Tenia la sang jove i dolça, la pell tendra i suau, aquell seria, sens dubte, un bon àpat.

S'acostà a la criatura i inclinant-se lleugerament sobre el seu dèbil cos, clavà els ullals en la pàl·lida pell del seu coll. El nen deixà escapar un gemec entre somnis però en el moment en que la primera gota de sang escarlata escapà del seu coll, caigué defallit sobre el matalàs, amb els ulls blaus ennuvolats per un llàgrima silenciosa que abandonà per sempre el seu cos infantil, que mai més tornà a respirar l'aire de la terra.

El nen era massa petit i la seva gana no quedà saciada. Decidí llavors, escollir a una nova víctima, aquest cop, una mica més adulta, però igualment amb sang dolça i càlida. Aparegué dins el seu cap, la imatge d'una noia, una que havia vist aquella mateixa nit mentre esperava la lluna. Una bella dama de lletosa pell, cabells rossos, llargs i aromàtics i els ulls marrons més bonics que havia vist mai. Es movia amb elegància per dins del seu pensament, fràgil i delicada com una rosa mai desfullada. Li agradà el que veié i es llepà els llavis amb impaciència, assaborint amb antelació, el dolç sabor de la sang de la gràcil verge.

Buscà el dolç aroma del seu cabell i el trobà tres cases més avall, just al costat de l'església. Es dirigí cap allà i, tan sols travessar la porta, descobrí que la noia vivia sola, doncs a la casa tan sols hi havia una cambra on dormia, amb els ulls marrons clucs i envoltada per l'embriagador perfum de roses que impregnava l'habitació.

No pogué evitar somriure amb luxúria quan s'imaginà posseint per primer i últim cos el cos de la noia, pertorbant amb ferides profundes i sagnants fins a l'últim centímetre de pell lletosa y suau que adornava el cos d'aquella jove donzella.

Acaronà el rostre de la noia i, sense pietat, esgarrapà la camisa de dormir de lli que portava, deixant-la nua sobre els llençols blaus. La sang fresca regalimava pel seu pit despullat i el vampir, llepant-se els llavis amb delit, els acostà a la verge i, ultratjant el seu cos, xuclà fins a l'última gota de l'escarlata líquid i, amb tal rapidesa actuà, que la noia no tingué temps ni de despertar-se, ja estava morta quan el jove abandonà el seu cos en aquella solitària casa.

L'alba ja despuntava, amb tons rojos com el ferro més candent i el cel es tornà d'un color blau pàl·lid, que per res havia d'envejar al blau del mar. Decidí marxar, travessant novament el bosc fins arribar al silenciós vestíbul del seu castell. Es tragué la capa y la abandonà en un ombrívol racó. Un altre cop, s'acostà al mirall, la silueta que aquest deixà veure no fou la que havia vist quan abandonà el castell. Va ser el reflex de la noia que havia mort a les seves mans, una nit més, s'havia convertit en la seva pròpia víctima.

Comentaris

  • buf..[Ofensiu]
    Perestroika | 16-07-2007

    m'he ofegat intentar llegir fins a la primera coma. T reballa una mica més sobre ell, segur que te'n surts.

  • Elmau | 12-06-2007 | Valoració: 10

    Bua, ja t'ho vaig dir quan el vaig llegir, aquest relat m'encanta!^^ Història vapírica, més la teva fascinant narració^^

    Adeu!

  • Prou bo[Ofensiu]
    Lord_Isma | 14-09-2006 | Valoració: 8

    hauries de vigilar una mica el k escrius, pk hi ha faltes imperdonables d'ortografia.

    mha agradat molt el relat, pero he hagut dimaginar el k faltava en alguna paraula incorrecta, en algun punt de la història...
    pero en general m'agrada

    magraden molt els vampirs ^^

  • excel·lent[Ofensiu]
    ambre | 03-11-2005

    Un relat molt bó Mery!!

  • Mu be mu be[Ofensiu]
    Rosa d'Alexandria | 05-09-2005 | Valoració: 7

    nena, el relat esta molt be pero algun canvi de vocabulari el milloraria... es un suggeriment eh..
    jejjejeje... ^_^
    wenu noia ja saps que els meus comentaris són curts, ho sigui que aquí el tens.

Valoració mitja: 8.33

l´Autor

Foto de perfil de Mery_Chan

Mery_Chan

6 Relats

13 Comentaris

12558 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
Sempre he escrit, desde que se agafar un bolígraf i tot i que no sóc excepcionalment bona intento plasmar els meus sentiments en cada escrit.

Defenso obertament la llengua i la cultura catalanes.