Plou

Plou.

Els vidres estan molls i entelats, pel carrer no passeja ningú... No hi ha cap gat sota la claror de la lluna...

Les persianes de totes les cases estan abaixades... és tard i tots els llums resten apagats...

Un silenci sepulcral, només trencat pel so de les gotes colpejant insistentment el vidre, envolta la fosca atmosfera.

Potser, mentre miro per la finestra, els veïns de la tercera casa estan discutint, els de la quarta fan l'amor o els de la cinquena dormen...

Potser, mentre miro per la finestra, tu estàs fent el mateix...

Potser ara estàs passejant sota la pluja...

Qui sap si ara no ets al carrer de casa meva, amb les maletes a les mans i disposada a quedar-te... per sempre.

Plou.

I mentre plou imagino que t'abraço...