vituperi

Un relat de: Marta Salvans i Solé

- Avui no he menjat all ni ceba,
perquè no em beses princesa?
Ho faràs quan em caiguin a trossos
les dents i tots els ossos?
Tant que t'estimo donzella,
perquè no em fas la més bella?

Això preguntava al mirall
mentre em passava el raspall;
de sobte mon pare va entrar
i després de mirar i remirar,
ve cap a mi, s'acosta,
i m'exigeix una resposta:

- És que t'has invertit ara
en una truja efeminada?
Escomets a la moral.
No estàs bé del cap sagal.
Et manca una cargolada,
de collons, la pallassada ! -

A cua d'ull mirant avall
i, no volent fer cap estrall
vaig veure com rodolava,
una llàgrima, mentre plorava
que em retornava el mirall.
Tot seguit vaig respondre amb detall

Tant cecs els teus ulls s'han tornat
que et fan creure que sóc un albat?
Mira'm bé d'una vegada
l'interior, no la posada,
que cada dia és més pesat
defensar la meva sexualitat.

Sé que mai no m'entendràs
doncs quan t'explico no em fas cas.
Sóc home però penso com a dona.
Ho sents bé? Tal i com sona !
Visc immers en un fracàs,
Tant!, que em sento un escarràs.

Quan m'endinso en el meu rol
sento dolçor i consol,
la ment s'explana, s'obre
i, mai res femení em sobra,
tant, que sento més passió
per la meva transició

Però mai has volgut escoltar
la meva por, el malestar
que he suportat amb dolor
quant parlava de l'error
de viure en un altre estat
que sempre m'ha disgustat

I per acabar aquesta història
del que per a tu és disfòria,
et diré de molt bon grat
que el Trastorn d'Identitat
mai ha estat una cabòria
i, marcarà ma trajectòria.

No viuré més d'amagat
fent comèdia i afectat
i, si bé el meu tuf t'aparta
sàpigues que em diré Marta,
que sempre m'ha agradat
aquest nom tan apreciat.

Pare, no dius res? ja no em sent.
Se n'ha anat iradament.
No és que a mi no m'importi,
però, no entenc que ell no suporti
el meu just raonament.
El reprendré un altre moment...

Avui no he menjat all ni ceba,
perquè no em beses princesa?
Ho faràs quan em caiguin a trossos
les dents i tots els ossos?
Tant que t'estimo donzella
Perquè no em fas la més bella?


Marta Salvans i Solé

Comentaris

  • Ja ets la més bella[Ofensiu]
    Mery_Chan | 13-08-2009 | Valoració: 10

    Aquest sí que me'l sé sencer dels molts cops que te l'he sentit recitar.

    Sempre es dur mirar-se al mirall i no reconeixes, si ho ha sigut per mi, no em puc imaginar la pena que ha suposat per tu al llarg de tota la teva vida.

    Però ara ja ets la més bella, no ho dubtis, i continua lluitant perquè totes les persones, quan es mirin al mirall, s'hi reconeguin.

    Tu ets la fada blava del conte

  • Arbequina | 10-09-2007

    M'ha agradat el to reivindicatiu i que estigui rimat, i m'ha agradat el llarg poema en sí.
    Ara bé, hi ha algunes rimes que s'agafen pel pèls.
    Tot i així, un balanç molt positiu.

    Una salutació.

    Arbequina.

  • No sé que dir... Guau![Ofensiu]
    ploma/Núria S. | 06-09-2007 | Valoració: 10

    al meu gust, t'has estrenat molt bé amb aquest poema. Espero seguir llegint més publicacions teves.
    Salut!

  • benvingut/da[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 06-09-2007 | Valoració: 8

    Magnífic poema... Collonut de veritat

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Marta Salvans i Solé

7 Relats

7 Comentaris

7278 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60