Suposo que la part dolenta d'aquest relat és el fet de sentir-m'hi identificat.. Que hi farem! Molt ben escriit!! ^^

M'ha agradat força.. Sobretot l'última estrofa, no ho sé, ha sigut molt bonica.. ^^

De veritat que m'ha agradat molt, els relats aquests em recorden molt a la meva situació actual i no ho sé, és com si algú en algun lloc em comprengués.. :)

Aquesta última frase de:

"Et dic adéu en silenci, amb apreci per tot allò viscut. És un adéu amb dol però necessari per evolucionar, com a dona, com a persona."

M'ha fet agafar de tot.. Molt bon relat.. :)