Cercador
NO ET PUC OBLIDAR
Un relat de: Lluís BerenguerM’enriqueix la teva saviesa,
m’il·lusiona el teu entusiasme,
m’encoratja la teua energia,
m’apassiona el teu geni...
La teva presència m’enamora l’ànima,
esclat d’enyor quan ets absent, tant temps ja!
i les llàgrimes imploren
com onades de so dibuixant el teu cos,
com cordes de guitarra pronunciant el teu nom,
la teva existència...
planys d’amor llançats al vent i a la lluna,
però tu no vens.
Em passe les hores mirant la mar, assegut,
i mai no em canse de viure així,
aquesta poesia, aquesta harmonia, aquest teu record...
no puc oblidar-te,
no puc.
m’il·lusiona el teu entusiasme,
m’encoratja la teua energia,
m’apassiona el teu geni...
La teva presència m’enamora l’ànima,
esclat d’enyor quan ets absent, tant temps ja!
i les llàgrimes imploren
com onades de so dibuixant el teu cos,
com cordes de guitarra pronunciant el teu nom,
la teva existència...
planys d’amor llançats al vent i a la lluna,
però tu no vens.
Em passe les hores mirant la mar, assegut,
i mai no em canse de viure així,
aquesta poesia, aquesta harmonia, aquest teu record...
no puc oblidar-te,
no puc.
Comentaris
-
Boniic![Ofensiu]McCampbell | 05-11-2013
M'ha agradat força.. Sobretot l'última estrofa, no ho sé, ha sigut molt bonica.. ^^
l´Autor
147 Relats
108 Comentaris
50986 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72