Els recordes?

Els recordes? Aquells missatges quilomètrics que m'enviaves cada nit? I que, pesat de mi sempre te'n contestava un de més llarg,, Després en feiem un altre per cada mes que portàvem junts! Iincrèduls, pensàvem que aquells eren especials, però, quines bajanades, no eren més que una repetició del que ens deiem cada dia...

Els recordes? Aquells moments en que jo baixava d'aquell autobús i quan aquest marxava, i jo encara mig entretingut guardant-me els auriculars del viatge, les nostres mirades es creuaven d'un costat de l'estació a l'altre.. Teníem unes ganes immenses de córrer a abraçar-nos, però ens guardàvem les ganes, potser perquè hi havia molta gent, o potser pel simple fet de no semblar masses il·lusionats, i quan per fi ens abraçàvem.. No existia res que ens pogués separar...

Els recordes? Aquells moments en que el Sol ens començava a acaronar les galtes, com dient "Adéu", es feia fosc, i tard, però no ens movíem d'aquell banc... Tu damunt meu, explicant-nos coses, i amb uns quants petons "talla-converses" d'aquells que tant ens agradaven perduts pel mig..

Els recordes? Aquells temps en que pensàvem que només erem tu i jo, que el que nosaltres sentíem era diferent, que allò era infinit, que els nostres "per sempre" de veritat eren per sempre, i que això no acabava mai..

Ho recordes? Sí, estic segur que sí.. Cada moment el tenim gravat am foc al cor.. És una llàstima que aquestes paraules les hagi d'escriure en passat perquè tot això ja no tornarà a existir...


Recordes...? No, s'ha acabat recordar...