Cercador
Només un trist record...
Un relat de: McCampbell- Compartir:
És una tarda d'estiu, estem els dos a la platja, se't veu fantàstica, jo faig l'inútil per la sorra per intentar treure't una rialleta, i quan l'aconsegueixo, molt ràpidament mires avall com intentant fer que jo no et vegi i rius per sota el nas, després vinc fins a tu, i quasi sense que te n'adonis, et faig un petó als llavis d'aquells amb amor, dels que no s'obliden fàcilment...
De sobte desperto, ho hauria d'haver imaginat... No és real, sols era un record, de quan tot estava bé, de quan semblava que les coses només podien anar a millor i tot era felicitat. Maleeixo aquest despertar que em fa veure la realitat cada matí, que em fa veure que tu no hi ets, el que em fa veure que les promeses que ens vam fer ja no les podré complir mai, que el meu mòbil ja no tornarà a sonar amb el teu nom a la pantalla, que el pròxim tren que agafi no tindrà la mateixa destinació que ha tingut tot aquest temps. l'ínutil del meu cervell encara no ho vol entendre, quan veu l'anunci d'una pel·licula d'aquestes "monyes" enganxifoses a més no poder, segueix pensant en tu i que podríem anar a veure-la junts, no és que no ho entengui, és que no ho vol entendre, no vol entendre que el meu somriure ja no serà provocat per tu, i que el teu ja mai tindrà res a veure amb mi...
A partir d'ara seré un record trist, d'aquests que se't passen pel cap una tarda trista de pluja en la qual tot va malament... Només això, passaré de ser una part de la teva vida, a ser només això, un trist record...
De sobte desperto, ho hauria d'haver imaginat... No és real, sols era un record, de quan tot estava bé, de quan semblava que les coses només podien anar a millor i tot era felicitat. Maleeixo aquest despertar que em fa veure la realitat cada matí, que em fa veure que tu no hi ets, el que em fa veure que les promeses que ens vam fer ja no les podré complir mai, que el meu mòbil ja no tornarà a sonar amb el teu nom a la pantalla, que el pròxim tren que agafi no tindrà la mateixa destinació que ha tingut tot aquest temps. l'ínutil del meu cervell encara no ho vol entendre, quan veu l'anunci d'una pel·licula d'aquestes "monyes" enganxifoses a més no poder, segueix pensant en tu i que podríem anar a veure-la junts, no és que no ho entengui, és que no ho vol entendre, no vol entendre que el meu somriure ja no serà provocat per tu, i que el teu ja mai tindrà res a veure amb mi...
A partir d'ara seré un record trist, d'aquests que se't passen pel cap una tarda trista de pluja en la qual tot va malament... Només això, passaré de ser una part de la teva vida, a ser només això, un trist record...
