Cercador
Última connexió 17:15
Un relat de: McCampbell- Compartir:
-Ult. Connexió avui a les 17:15
Són les sis.. Ahir a la nit et vaig enviar aquell últim missatge que deia
► Et trobo molt a faltar.. T'estimo moltíssim.. ✓✓
Desde que m'he aixecat que estic mirant cada cop que surts connectada.. Perquè m'ho fas això? Nosé, em podríes dir que estàs ocupada, o que ara no et ve de gust parlar.. Però això.. A més no és el primer cop, i després d'esperar tant, quan et dignis a contestar em faràs un "Jaja, perdona'm no t'he pogut dir res" i sé que no em diràs res respecte al "T'estimo".. Joder, no te'n adones? Trobo a faltar aquella època en la que cada segon em deies que em trobaves a faltar, i que cada dos missatges em deies que m'estimaves i que no em volies perdre, em deies que ho era tot per a tu, que això seria per sempre, jo sabia que no era així, sabia que tot s'acaba, que totes les coses tenen un final, i més les coses de l'amor, que ja se sap que tot això s'acava evaporant.. Però ja? Pensava que lo nostre era diferent, pensava que duraría molt més, pensava que, era especial! Però això és el que pensa sempre tothom... Potser simplement estic pensant massa, potser li estic donant massa voltes.. O potser, qui sap, potser ja no m'estimes com jo voldría...
Són les sis.. Ahir a la nit et vaig enviar aquell últim missatge que deia
► Et trobo molt a faltar.. T'estimo moltíssim.. ✓✓
Desde que m'he aixecat que estic mirant cada cop que surts connectada.. Perquè m'ho fas això? Nosé, em podríes dir que estàs ocupada, o que ara no et ve de gust parlar.. Però això.. A més no és el primer cop, i després d'esperar tant, quan et dignis a contestar em faràs un "Jaja, perdona'm no t'he pogut dir res" i sé que no em diràs res respecte al "T'estimo".. Joder, no te'n adones? Trobo a faltar aquella època en la que cada segon em deies que em trobaves a faltar, i que cada dos missatges em deies que m'estimaves i que no em volies perdre, em deies que ho era tot per a tu, que això seria per sempre, jo sabia que no era així, sabia que tot s'acaba, que totes les coses tenen un final, i més les coses de l'amor, que ja se sap que tot això s'acava evaporant.. Però ja? Pensava que lo nostre era diferent, pensava que duraría molt més, pensava que, era especial! Però això és el que pensa sempre tothom... Potser simplement estic pensant massa, potser li estic donant massa voltes.. O potser, qui sap, potser ja no m'estimes com jo voldría...
