Un final impresionant i amb molta força,

Marina

Un cami que desitg i envejo el que descrius, i la manera amb que ho fas, encara més,

Marina

La veritat és que admiro aquesta via de transmetre.

Marina

Expliques les coses tan obvies amb una senzillesa que ens fa pareixer beneits.
Pot ser m'apunt a que les cendres tinguin vida, quin es el teu argument?

Fins aviat Joan!

Se'm fa extrany dirigir-me a algú amb aquest nom, el qual compartesc. Jo també me dic Àfrica i a part del nom m'he sentit identificada amb tu per el text, per la intuïció per estar tan segur d'una cosa incomprovable. A més, et defineixes amb paraules molt similars a les que utilitzo.

A n'aquest texte he vist reflectits els meus pensament (evidentement personalitzats per tu).

Ha estat un plaer descobrir-te,
Marina (Àfrica)

Hola Fada del bosc, la veritat és que fa molt de temps que et vaig descorbir. Abans de publicar RC i entre molts altres t'he recordat.
Ara, d'aquest relat, trobo que tens tota la raó del món. No podem passar per alt coses del passat que en realitat són ben presents, a més o descrius de la millor manera i amb el millor final.

Marina

M'ha agradat molt el darrer, si per se despistats només pasesin aquestes coses, quina bona virtud!

Marina

Em sento bastant identificada amb aquest relat teu, sobre tot al principi i al final. Una crua decisió.

El relat m'ha agradat molt

Si t'animes, llegeix el meu relat: Anhel de mort

Ànims,
Marina

M'agrada, el sentit i el poema.

Marina.

Impressionant i admirable, realment admirable.

Marina

M'agrada molt el teu poema, i sobre tot el final, que per jo és tan important.

Et segurié llegint,
Marina

El teu relat, m'ha fet descobrir-me un poc més. La veritat és que porto pocs dies a RC i cada relat que llegeixo i comentari que faig em conec un poc més. Aquest cop, la teva forma d'escriure, descrivint i utilitzant tant de vocabulari i adjectius crec que és una de les que més m'agrada llegir i a la vegada escriure.

A part, m'ha recordat al meu relat Adagio, si et ve de gust llegir-lo, estaré encantada.

Marina

En primer lloc Joan, gràcies per el teu comentari.

Per altre banda, estaré encantada de dialogar, així doncs, començaré comentant el teu escrit.

La veritat, és una llàstima, però tens tota la raó del món. I jo m'atrevesc a relacionar la possesió també amb la violencia de gènere. Des del primer moment que neix una relació, per exemple una parella, com tu has dit s'utilitza el possesiu, a partir d'aqui penso que els dos membres de la relació s'obsesionen fins al punt, i ara escrivint-ho al·lucino, de desitjar ser propietat d'una altra persona. Com la coneguda frase diu: "La vaig matar perquè era meva"
No vull fer generalitzacions, així que ho exposaré com un exemple sovint. Hem de reconeixer el progrés!

Per altre banda, la teva manera d'escriure m'ha recordar bestialment a un llibre que vaig llegir, El laberint de la felicitat, que parla de les coses com si la seva resposta fos totalment lógica i fosim nosaltres els que la complicam. Utilitzes una senzillesa, que per jo, és molt adequada per a reflexionar.

Abans de fer-me usuari, t'havia llegit alguns cops, ho seguiré fent.

Fins aviat,
Marina

Per cert, jo personalment estic obsesionada amb els finals, trobo que són importantísims per acabar de satisfer el lector i al mateix escriptor, i el teu final, per el meu gust, molt encertat!

Pot ser és llunyà a la poesia, o pot ser aquesta és indefinida. Però a jo sens dubte, que el teu poema m'ha agradat molt.

Et seguiré llegint,
Marina