Cercador
Història de l'Escala
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Una vegada l'escala de pujar es va trobar amb l'escala de baixar i tot saludant-se, la de pujar li va dir a la de baixar:
- Som molt semblants.
- I... li contestà l'altre.
- Doncs, podríem fer un canvi. Jo en lloc de pujar baixo i tu a l'inrevés. Pot ser divertit.
- També pot ser-ho si tant tu com jo fem les dues funcions i ens convertim en escales de pujar i baixar.
- I tu creus que la gent ho entendrà ? Ho farà servir ?
- És molt senzill d'entendre.
- A vegades el més senzill.... costa, costa, costa....
(del meu llibre Històries del Parc de la Vida)
Comentaris
-
sí, que costa, [Ofensiu]panxample | 03-07-2010 | Valoració: 10
costa fer entendre que compartir és, enriquir-se, fer-se savis. humils, generosos......
Tu ho fas genialment amb aquest relat
enhorabona
avant pit i amunt -
Marina Blau | 27-06-2010
Expliques les coses tan obvies amb una senzillesa que ens fa pareixer beneits.
Pot ser m'apunt a que les cendres tinguin vida, quin es el teu argument?
Fins aviat Joan! -
...[Ofensiu]gypsy | 24-06-2010
divertit, àgil i original!
Moltes felicitats en el dia del teu Sant!
;) -
et segueixo donant gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]joandemataro | 23-06-2010 | Valoració: 10
jo sóc una d'aquetes escales...pujo i baixo constantment... no sé si és bo, si és el que ha de ser, si és la vida.... però sí sé que no m'agrada...m'agradaria sempre pujar..
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: