Puja la sang

Un relat de: valencianesch

Puja la sang, recorrent les escletxes,
Les venes plenes, la pell en flames.

Saps qui sóc, sé que vols, no esperes.
En aquesta batalla balla amunt i avall.

No sigues madura, no tingues cura,
deixa anar la cordura, nua, sua, pura.

Saps que vull, sé que sents, no esperes.
En aquesta batalla, canta el gall i la gralla.

Sense pietat, aquesta nit no cerques penes,
Esgarra la pell del matalàs amb les mans plenes.

Sent la humitat sumar entre les teues cames,
Fruïx de l'escalfor ardent de les nostres brases.

Balla com si aquesta nit fos l'última,
Com si demà un judici ens demanés rèplica,
Balla, deessa única, sense clemència,
Com si nosaltres ja haguérem dictat sentència.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: