Et regalo paraules i un clavell blanc

Un relat de: Marina Blau

Padrina, avui fas 88 anys, i jo la més jove de les teves netes et regalré una flor, i et regalaré paraules. Paraules que lligades entre si esdeveniran amor, estimació i admiració.

Per començar, he de dir-te que vagament recordo la meva infància i tot allò que l'enrevoltava. He oblidat els fets i he oblidats les imatges però els sentiments d'orgull i admiració romanen i romandràn intactes avui i sempre per molt punyetera que sigui la memòria.

A l'escola, Joan Más i Verd, quan era una nina a qui ara poc sabria descriure sempre parlava de tu, parlava de tu i del padrí. Contava les vostres històries, les vostres aventures, les històries que sempre m'han fascinat, presumia de vosaltres i amb tanta raó,... Aquesta és la poca realitat que record, encara que vosaltres, tu i el padrí, també heu format part dels meus somnis. Vaig viatjar a Roma ara farà 3 anys. Allà, hi va néixer una il·lusió, un objectiu, un proposit, un somni. Un somni díficil, quasi impossible de realitzar, de fet no ho vaig aconseguir. Doncs bé, el meu somni era dur-vos a tu i al padrí a conéixer aquell lloc. Ma mare em deia que no podia ser, però jo seguia imaginant i somiant el dia que passatjeriem junts per amunt i per avall visitant la capital d'Itàlia.

Enguany padrina, faig 16 anys i saps que vaig de despitellada! Enguany ha estat un any díficil, com tots sabem, però enguany, seguit i no seguit del problema he descobert una solució, que ara a part d'això és una necessitat. Estic parlant de les paraules. És una forma d'alliberament, acabar un escrit és una satisfacció tan gran que no sé descriure. Parlant de jo et puc dir que en poques paraules em definiria com una enamorada de l'aprenentatge, de l'amor, de la justícia, de l'art i de les paraules.

Crec que el desitj més impossible i el que amb més força somio és que els humans poguessim seguir el cicle de vida. Vius o morts, des d'aqui, des del cel o des de on sigui que aniguem quan morim. Desitjaria que poguessim seguir conscients, desitjaria que el padrí em pogues conéixer tal i com sóc, que hagués pogut saber de n'Elena, del futur de tots els seus fills, de tots nosaltres els seus néts, dels fills que ja ténen i dels fills que tendrem. Desitjaria que tu també ho puguis saber i ho seguiré desitjant fins que ho comprovaré, que esperem sigui d'aqui a molts d'anys.

Avui padrina, et regal aquestes paraules i et felicito amb ganes d'estimar-te cada dia fins sempre.

Comentaris

  • El fabulós regal de la paraula[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 14-06-2010 | Valoració: 10

    Tenim paraules i al regalar-les fem una transmisió d'amor.
    El teu Relat aporta això. Gràcies.

  • Benvinguda a RC[Ofensiu]
    nuriagau | 14-06-2010 | Valoració: 10

    Gràcies per compartir amb nosaltres aquestes paraules i reflexions que, sens dubte, hauran estat el millor regal per a la teva àvia.

    Felicitats a la Marina Blau i a la padrina!

    Núria

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marina Blau

Marina Blau

6 Relats

21 Comentaris

6664 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Sóc filla de l'illa de la calma, filla de l'any 94. Sóc una enamorada de l'aprenentatge, de l'amor, de la justícia i de les paraules.