Silenci dins el silenci

... però amb molta força. Sempre cal cercar al més interior i trobar l'espurna per seguir endavant malgrat els molts sotracs que ens dóna la vida.
Toques de manera molt interessant les sensacions d'una persona maltractada.
Salutacions

Mai ningú no hauria de viure sense entreveure, inclús de molt lluny, el seu propi horitzó. Està molt ben descrit. És un tema dur, explicat poèticament.

Molt maco, m'agrada com descrius el dramatisme i l'angoixa.

... res de callar i aguantar,
res de deixar-se endur a l'avisme.
Valor al cos i ales a l'ànima.

M'ha encantat el llenguatge i tot plegat, però si us plau, escriu una segona part on la protagonista té valor i el deixa o acaba amb ell, allò que triïs, però que no hagi d'aguantar com cap dona hauria de fer-ho, que no es resigni a creure que no pot ser estimada bé i de debò.

Una abraçada, et seguiré llegint.

La veritat és que admiro aquesta via de transmetre.

Marina

poètica que m'ha trasbalsat pel contingut de les paraules i el que em penso que signifiquen. Jo aconsellaria a la teva protagonista que no calli mai, que cridi, que no llenci la tovallola i que lluiti per tal que el silenci no esdevingui cómplice masoquista.
Ha estat un plaer llegir-te!

Un text que, darrerament, he rellegit vàries vegades, sense saber fer un comentari adient. Només deixaré anotat que m'ha impressionat considerablement.

Potser la millor ovació a aquesta prosa poètica sigui, després de la lectura, el silenci.

Enhorabona, Reneé Vivien!

Núria

desprèn aquest poema... realment colpidor
et felicito
fins la propera
joan

El text, que passa amb celeritat, però que traspua una mena de amargor malenoniós gràcies al seu matisat lirisme, proporciona no poques provocacions a la lògica del pensament. O a la il·lògica, també: titllar els somnis de propis de "la imaginació dels miserables" és una bufetada a la irracional força del somni, i el magnífic final juga potser en sentit contrari.
Versos lligats, sovint, com aquest mateix del final, que ens deixa en suspens i donant-li voltes, per veure i atrapar la imatge de la víctima que ens xiuxieuja que els eu silenci serà fruit del seu coratge.
Salutacions,
franz

Em sembla la teva prosa poètica. Es diria que no falta ni sobra un mot, per expressar la violència. Per activa i per passiva.

El somnis i son. fins que desapareixen; Com el blaus. Mentre el cos aguanti.

Reunir el valor necessari per actuar. Es pot també alimentar d'uns somnis, que no d'altres.

Fins a la desaparició dels somnis, dels blaus, de tota possibilitat de víctima, de tota possibilitat d'agressor. Podria ser aquesta, la finalitat de tot patiment?

M'ha agradat, m'ha fet pensar.