Silenci dins el silenci

Un relat de: Renée Vivien

M'has apallissat i m'he aixecat amb una por irracional, por de mi mateixa, de voler saltar per la finestra, caure a l'abisme, poder oblidar, esclafar el cap contra l'asfalt i buidar-lo de pensaments que m'empresonen. Somiar amb fugir, plorar perquè els somnis són mentida, només hi són en la imaginació dels miserables. Mai no han existit, i per això no s'acompleixen. En canvi, els cops, els blaus, l'acarnissament en la força del teu braços incansables els guardo en un recipient amagat del meu cervell desllorigat. Obro la finestra i mentre em dessagno, miro el cel blau sense horitzó. Voldria ser pluja que s'amortalla al mar, quelcom insignificant sense veu, sense sanglot nascut de cap gola humana. Però, encara visc un dia més, fins aconseguir el coratge necessari per ser silenci dins el silenci.



Reneé Vivien

Comentaris

  • Dur...[Ofensiu]
    natasha | 24-06-2011

    ... però amb molta força. Sempre cal cercar al més interior i trobar l'espurna per seguir endavant malgrat els molts sotracs que ens dóna la vida.
    Toques de manera molt interessant les sensacions d'una persona maltractada.
    Salutacions

  • L'horitzó[Ofensiu]
    òliba d'Atenes | 10-04-2011

    Mai ningú no hauria de viure sense entreveure, inclús de molt lluny, el seu propi horitzó. Està molt ben descrit. És un tema dur, explicat poèticament.

  • Bolet[Ofensiu]
    Bolet | 31-08-2010

    Molt maco, m'agrada com descrius el dramatisme i l'angoixa.

  • Oh no, res de silenci...[Ofensiu]
    Aina_R | 06-08-2010

    ... res de callar i aguantar,
    res de deixar-se endur a l'avisme.
    Valor al cos i ales a l'ànima.

    M'ha encantat el llenguatge i tot plegat, però si us plau, escriu una segona part on la protagonista té valor i el deixa o acaba amb ell, allò que triïs, però que no hagi d'aguantar com cap dona hauria de fer-ho, que no es resigni a creure que no pot ser estimada bé i de debò.

    Una abraçada, et seguiré llegint.

  • Impressionant[Ofensiu]
    Marina Blau | 05-08-2010 | Valoració: 10

    La veritat és que admiro aquesta via de transmetre.

    Marina

  • I jo et felicito per aquesta prosa[Ofensiu]
    Romy Ros | 20-07-2010 | Valoració: 10

    poètica que m'ha trasbalsat pel contingut de les paraules i el que em penso que signifiquen. Jo aconsellaria a la teva protagonista que no calli mai, que cridi, que no llenci la tovallola i que lluiti per tal que el silenci no esdevingui cómplice masoquista.
    Ha estat un plaer llegir-te!

  • Més silenci[Ofensiu]
    nuriagau | 20-07-2010 | Valoració: 10

    Un text que, darrerament, he rellegit vàries vegades, sense saber fer un comentari adient. Només deixaré anotat que m'ha impressionat considerablement.

    Potser la millor ovació a aquesta prosa poètica sigui, després de la lectura, el silenci.

    Enhorabona, Reneé Vivien!

    Núria

  • quanta força...[Ofensiu]
    joandemataro | 01-07-2010 | Valoració: 10

    desprèn aquest poema... realment colpidor
    et felicito
    fins la propera
    joan

  • Lirisme i provocació[Ofensiu]
    franz appa | 29-06-2010

    El text, que passa amb celeritat, però que traspua una mena de amargor malenoniós gràcies al seu matisat lirisme, proporciona no poques provocacions a la lògica del pensament. O a la il·lògica, també: titllar els somnis de propis de "la imaginació dels miserables" és una bufetada a la irracional força del somni, i el magnífic final juga potser en sentit contrari.
    Versos lligats, sovint, com aquest mateix del final, que ens deixa en suspens i donant-li voltes, per veure i atrapar la imatge de la víctima que ens xiuxieuja que els eu silenci serà fruit del seu coratge.
    Salutacions,
    franz

  • Clara i concisa.[Ofensiu]
    Persona | 27-06-2010

    Em sembla la teva prosa poètica. Es diria que no falta ni sobra un mot, per expressar la violència. Per activa i per passiva.

    El somnis i son. fins que desapareixen; Com el blaus. Mentre el cos aguanti.

    Reunir el valor necessari per actuar. Es pot també alimentar d'uns somnis, que no d'altres.

    Fins a la desaparició dels somnis, dels blaus, de tota possibilitat de víctima, de tota possibilitat d'agressor. Podria ser aquesta, la finalitat de tot patiment?

    M'ha agradat, m'ha fet pensar.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Renée Vivien

Renée Vivien

16 Relats

39 Comentaris

18876 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
"I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant."

Maria Mercè Marçal