Obrir els ulls a la vida

Avui , per primera vegada he llegit un dels teus relats i m'han agradat, sobretot auqest , on molt dius de la vida, i emb les teves paraules escrius el que et diu el teu cor:
Una besada:)

i obrim els ulls de bat a bat, segur que trobarem quelcom que ens atreurà... obrim-los abans no quedem cecs...
una abraçadota mataronina
joan

Hola Fada del bosc, la veritat és que fa molt de temps que et vaig descorbir. Abans de publicar RC i entre molts altres t'he recordat.
Ara, d'aquest relat, trobo que tens tota la raó del món. No podem passar per alt coses del passat que en realitat són ben presents, a més o descrius de la millor manera i amb el millor final.

Marina

... i m'agraden les teues màgiques paraules!

:) Senzillesa, profunditat i embruix.

Besets!

de vegades els maleïts ens trobem en situacions on necessitem llegir poemes com el teu.
Dius que tinc un estil personal (gracietes) crec que el teu no és gaire diferent al meu en quant a la construcció, sols que tu vius al bosc de les fades i jo a la infausta caverna...però pel bosc també ens deixem veure els fardatxos de tant en tant.... m'ha agradat llegir-te. Sort!!

té color d'esperança aquest vestit nou. Un escrit fet amb destressa. Si, la vida s'ha de refer sempre.

M'agrada aquest poema perquè il·lumina optimisme pels quatre costats. Saps una cosa ? A mi em resulta difícil fer poemes, diguem-ne positius, esperançats, per això els valoro tant.
L'autoestima és quelcom molt positiu a la vida i en la literatura. Sempre penso que ens hauríem de felicitar més, i aquest poema és un molt bell exemple de tot plegat.
T'animo a continuar escrivint, ho fas molt bé, de veritat. Tot s'apren a la vida i crec que amb la poesia també. Alguns poden tenir un do innat, però cal treballar força i capficar's-hi, posar-se dins dels sentiments i, això si, amb certa tècnica literària que anem aprenent al llarg del temps.
No se si sóc l'idoni per donar consells: el millor és ser humil, saber estar sol, llegir molt i molt i reescriure molt.
Et recomano un llibre del Joan Margarit (per mi gran poeta) que es diu: "Noves cartes a un jove poeta" (Ed. Proa), parls del que cal ser i fer per esdevenir un bon poeta i dona consells interessants.
Continua, continua emocionan-te amb les paraules !

Ah i MOLTES MOLTES GRÀCIES pels teus comentaris. Són un gran estímul per seguir amb... això.

Una abraçada !,

Fidel

Jo ho voldria!
Voldria obrir els ulls a la vida, però a vegades és massa impossible, pq estan tan atapeits de llàgrimes que no saps com els has d'obrir..
Mil gràcies pels comentaris tan afalagadors. M'animen una mica a continuar, almenys escrivint.
Una abraçada molt sincera i emocionada,

Comparteixo amb tu aquesta filosofia tan positiva de la vida. Uns versos profunds, ben escrits que m'han agradat molt.
Gràcies pels teus comentaris. Ets molt amable, Fada del bosc.
Una abraçada.

Mercè

feliç any nou fada!

Poder sentir-se orgullós del que s'és i com s'és, és l'inici essencial per començar el propi camí. El buscat, el desitjat. Sense saber qui s'és no hi ha camí.

Un cop oberts els ulls, la vida agafa sentit.


ens veiem pels boscos de relats,
Gemma