Adagio

Un relat de: Marina Blau

Murmuris del públic donen vida a l'auditori, fosc, pendent de qualque senyal que indiqui el principi de la dansa, emocionats per veure el ballet: la disciplina, la tècnica.

S'obren les cortines i el silenci més mut innunda la sala, la mínima visió dels presents permet esbrinar que l'escenari és buit, la transparpència i solitud cobreixen tot l'espai.
Sona Adagio. Els violins trenquen molt suaument el silenci, els acompanya una presència, una dama que llueix una malla de color blau fosc que deixa nua la seva espatlla, una tela quasi transparent forma una falda que descendeix fins al final del seus turmells. És alta, la pell pàl·lida com la calç, els cabells recollits, lligats a mitja nuca. Avança caminant lentament, pareix que flota i un focus de llum blanca la segueix fins al centre de l'escenari. Un instant de silenci fa la seva col·locació. Allarga els braços, moviments suaus, dolços, la seva línia és infinita, els seus dits mouen l'aire que l'envolta i provoquen un vent imperceptible. Puja a les puntes i creix fins a tocar el cel, baixa el braços dibuixant un cercle perfecte amb l'extrem de les seves mans, aixeca una cama que s'allarga recta i ferma fins a l'impossible i roman aturada, convincent, aguantant la perfecció duita a escena, quan els aplaudiments del públic, desitjant d'aquell moment una eternitat, l'omplen de màgia, brilla, és una figura tan delicada i subtil com la porcellana. Baixa de l'arabesque amb un plié lent que permet que pugui pujar la cama encara més i a poc a poc es col·loca en preparació i balla un vals en cercle que enamora qualsevol. Comença a girar, creua l'escenari amb soutenirs, amb la mirada fixa, i dirigint-se decidida a la nova presència d'un home, que l'enlaira amb tanta decisió i força com tendresa i sensibilitat. Ella s'abandona deixant-se caure pel cos de l'home, que la cuida amb carícies quan es desploma amb un cambre replet d'elegància. S'incorpora, es miren, es coneixen, juguen amb els seus cossos, s'estimen, s'adoren mitjançant la dansa, que dibuixa als llavis del públic un somriure d'admiració. La música guanya intensitat, i ara dansen per separat, sincronitzats, pura tècnica i disciplina, però suaument. Realitzen pliés, développés, dégagés, assamblés, jetés, fouetes, ... mantenen l'equilibri de la perfecció i la fluïdesa que la música els demana. Boten, s'enlairen, giren i giren, els seus rostres delaten satisfacció, il·lusió i disfruten de la dansa, de la seva dansa com si fos la darrera, ballen per un públic que han aconseguit impressionar, un públic que els estarà agraïts i que sempre recordarà l'emoció que desprèn la dansa.

Ara, la música molt piano, provoca un canvi a la coreografia, els moviments tornen a la seva senzillesa, simplitud i lentitud.

Els dos ballarins regalen els seus darrers moviments individualment, després s'observen i comença la caminata més emocionant de l'actuació: elegant, decidida i amb presència. Es fixen les mirades, intenses, els ulls transmeten desig de juntar-se, tocar-se, sentir-se,... les seves cares es dediquen somriures d'aprovació i d'admiració pel seu art. A la fi són un davant l'altre i es fonen en una abraçada cautelosa i sincera fins que acaba la música, la sala queda immersa en la foscor, el teló baixa i els dos ballarins poden sentir els aplaudiments d'adoració mentre anhelen i respiren tranquils.

La dansa ha acabat i la seva abraçada, que encara és permanent, es converteix en l'útima imatge que perdurarà en la memòria de tots els asistents.

Comentaris

  • Ho sento, segon post, el mateix[Ofensiu]
    thomastonni | 04-07-2020

    Això es fantàstic. No sé molt sobre aquest tema, però gràcies a la vostra explicació, entenc més ara! -Thomas @ Dumpster Rental SLC Aquest és el meu negoci, però m’encanta aprendre sobre altres coses i comentar quan les trobo útils.

  • Fantastic[Ofensiu]
    thomastonni | 04-07-2020


    Això es fantàstic. No sé molt sobre aquest tema, però gràcies a la vostra explicació, entenc més ara! -Thomas @ Dumpster Rental SLC Aquest és el meu negoci, però m’encanta aprendre sobre altres coses i comentar quan les trobo útils.

  • molt bonic[Ofensiu]
    kleist | 10-12-2010

    molt bonic, m'ha encantat. Et seguiré llegint

  • No cal ser un expert...[Ofensiu]
    copernic | 15-06-2010


    en dansa per valorar aquest relat com es mereix. Les descricpions són segures, acurades, fermes. L'acció es va desenvolupant al ritme de la dansa. La història, la trama, és un pretext pel lluïment de les qualitats d'escriptora i descriptora de l'autora. El millor, l'evocació dels cossos dels ballarins insinuant, jugant amb els seus cossos, executant una coreografia a on hi ha una mica d'erotisme encobert.
    Felicitats per aquest relat. Et seguiré llegint.

  • Magnífica...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 17-05-2010 | Valoració: 10

    la descripció, que acompanya les paraules amb imatges i una melodia deliciosa. Tot i reconeixent la meva ignorància en el art de la dansa, m'has permés que reconegués aquells moments indescriptibles en que els dos ballarins estableixen una comunicació visual i corporal que embelleix l'obra i fa vibrar els espectadors.
    Felicitats, un molt bon relat.
    Una abraçada

  • Magnifica interpretació [Ofensiu]
    Naiade | 16-05-2010 | Valoració: 10

    No hagués estat el mateix sense escoltar la musica de fons. He quedat admirada de l'art que traspua aquest relat, una descripció tan exacte i acurada que et sembla poder-ho veure en directe.
    Gracies Marina per deixar-me gaudir de tanta bellesa.

    Una forta abraçada

  • et segueixo llegint[Ofensiu]
    joandemataro | 16-05-2010 | Valoració: 10

    és una passada de relat...superxulo, has transmès una màgia increïble...et felicito
    fins ben aviat
    petonassos
    joan

  • Veig que [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-05-2010 | Valoració: 10

    no vaig valorar aquest bellíssim relat i crec, sincerament, que es mereix la nota màxima.
    Tot i que prefreixo els comentaris a les valoracions dels meus escrits, m'agrada puntuar els altres.
    Un petó, Marina

  • Bocatta de cardinale![Ofensiu]
    vidauba | 13-05-2010 | Valoració: 10

    M'ha sorprès gratament llegir aquest relat vingut, com diu l'autora, de l'illa de la calma. Es nota quan les coses estan ben fetes i aquest relat n'és una mostra. En primer lloc per la gran càrrega poètica. D'altra banda, l'objecte i el tema denoten el domini del llenguatge i a l'inrevés. No només això, sinó que també transmet sensacions, impressions, que et transporten al'interior de l'espai escènic.
    Permeteu-me suggerir-vos que la mateixa calma que es ncessita a l'hora de llegir-lo. i que transmet, vagi acompanyada d'una bona copa de vi i la magnífica meloda de Louis Armstrong i Ella Fitzgerald de fons interpretant "Dream a little dream of me".
    En definitiva, una obra d'art.
    PD: celebro que en els tamps que corren encara hi hagi enamorats de l'aprenentatge, de l'amor, de la justícia i de les paraules.

  • Hola Marina ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-05-2010

    Crec que puc dir i sense por a equivocar-me que ets una artista de cap a peus.
    El sentiment i la bellesa que traspua aquest relat m'ho confirma.
    Jo no he fet ballet però, a la meva joventut, m'encantava dedicar-me al teatre d'afeccionats i aquest relat teu m'ha transportat a totes les meravelloses sensacions que experimentava.
    Ànims, Marina . No deixis d'escriure i benvinguda a relats .
    Una abraçada.

  • El cicle continua...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 08-05-2010 | Valoració: 10

    El mes d'abril vaig rebre un correu electrònic. Venia signat per na Marina Blau.

    En ell, m'explicava que feia poc temps que es dedicava a escriure i que creixia la necessitat de compartir els seus escrits.

    A través de La ballarina cega de Sidi Bu Said havia conegut RC i s'havia animat a inscriure's, però el temps passava i no rebia el correu per validar-se. La meva resposta, per experiència, va ser que tingués paciència. Tant a l'hora d'inscriure's, com quan inserís relats.

    El temps, a RC, es mesura per rellotges aliens als batecs del nostre cor.

    ... ... ... ... ... ...

    Avui, Marina Blau ja publiques a RC. Ja estàs entre nosaltres. Ja formes part de la família de lletraferits.

    Voldria ésser el primer en donar-te la benvinguda i animar-te a continuar escrivint.

    Escriure... El bon amic Marc Freixas el defineix encertadament: "El llarg camí d'escriure..."

    Adagi, és lògic, m'ha recordat molt a La ballarina cega. El silenci, els espectadors, l'escenari, la música que s'inicia, el focus de llum blanca, els moviments, la màgia... Poesia en prosa, paraules que formen imatges i transmeten sentiments. Des de l'inici fins al final transmet la mateixa passió.

    "A la fi són un davant l'altre i es fonen en una abraçada cautelosa i sincera fins que acaba la música, la sala queda immersa en la foscor, el teló baixa i els dos ballarins poden sentir els aplaudiments d'adoració mentre anhelen i respiren tranquils."



    Un regal per a tu, Marina, una imatge de la ballarina que em va inspirar la pintura que em va inspirar el text que et va animar a inscriure't a RC i que et va fer escriure'm un correu i que em va animar, a mi, també, a continuar escrivint... i el cicle continua.

    PS: Em vas escriure que et definies com a narrativa i que encara no ho havies intentant amb la poesia, però em sembla que ja portes la poesia a dintre. Si tens temps, visita Lo Càntich. Si en vols, hi ha un raconet per a tu.

    Una abraçada,

    Toni Arencón

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Marina Blau

Marina Blau

6 Relats

21 Comentaris

7830 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Sóc filla de l'illa de la calma, filla de l'any 94. Sóc una enamorada de l'aprenentatge, de l'amor, de la justícia i de les paraules.