"i el desig de retrobar-te fa més lleuger el dolor que em provoca enyorar-te..."
Enyorança que t'esmicola;
m'he snetit reflectida en cada lletra d'aquesta frase. I et dono les gràcies, perquè ara un sentiment d'orgull m'invaeix, jo vaig vèncer l'enyorança, passant-hi pel damunt, sense por.
Et seguiré llegint =)

Agraeixo el teu comentari :)
Ja que m'ha dut fins aquí.
Llavis, llavis, llavis.
Uns llavis que t'ensenyin a començar.
Tant de bo els trobis ben aviat.
I aconseguiu mostrar-vos el camí l'un a l'altre.
De moment, aquesta falta et fa escriure coses tan boniques com aquesta.
Gràcies :)

Quan he trobat aquest escrit portava estona voltant i llegint sense aturar-me gaire i en acabar de llegir aquest, alguna cosa m'ha fet rellegir-lo, no podria dir ben bé el què, però en sec he sentit com la buidor que duia a dins ha anat desapareixent. És per això, que tant sol puc dir gràcies.

Si no torna la llum no hi haurà manera de trobar la pau. Pau i llum, m'ha agradat molt aquest joc de noms i la increïble relació que es pot donar entre elles.

Sobre el meu comentari, m'encanta que t'hagi agradat tant :) seguiré llegint-te per a trobar finals tan dolços com aquests :)

Un petó

Fada del bosc,
simplement vull dir-te que perdre's no sempre ha de ser dolent, ara bé ,t'ho diu una fada que al trobar-se amb tot allò que no volia va desitjar perdre's. Espero que et trobis ben aviat, mentre, gaudeix d'aquest moment de desorientació, qui sap quan hi tornaràs:)

La fada de la nit :)

"com m'agradaria tornar a la vida..."
llegint simplement això ja he desitjat comentar-te; també per agrair-te que tu ho fessis a mi :)

No deixis que t'atrapin els fantasmes i si arriben a fer-ho contesta'ls-hi amb la millor de les teves ganyotes.
Un petó =)

preciós.

Tan directe; simplement, no penso deixar de llegir-te.

Ara que he trobat els meus bocins, em torno a alçar, degut, d'alguna manera a la seguretat que aporta el teu poema. Gràcies per aquesta injecció que m'ha ajudat a alçar-me

He començat a trobar-me, no et pots imaginar com m'enyorava, de sobte pam :) el teu poema, i m'he adonat que moltes vegades és millor dir un mai més, a temps :)
Gràcies

Quin amor més bonic has dibuixat.
Front a front és com es diuen les paraules més boniques... :) M'ha semblat tan dolç... Gràcies

Mentre et llegia m'ha vingut al cap la idea de desitjar i no saber el què o no conèixer el què.
Ara sí que sé però, que desitjo seguir llegint-te

Gràcies per haver-me comentat

Mentre t'escric aquest comentari tinc records i escenes saltironejant per dins meu, i ho fan amb tanta força que entre salt i salt i cop i cop tant sols em deixen donar-te les gràcies :D

Gràcies al comentari que em vas deixar he pogut viatjar amb el teu poema. Gràcies, sí, moltes gràcies.