Jo no demano res més.

Un relat de: Lafadadelanit
Jo no demano res més que un lloc on poder amagar-nos quan caigui la nit, una utopia per creure i el meu racó dins del teu llit. Una mica d'esperança per quan els temps siguin difícils i dues mans per aguantar-me cada cop que caigui a terra. Un somriure prou fort per no esborrar-se i una llibreta on escriure tot allò que no sapiga dir. Un camí tan llarg que no s'acabi i una lliçó per aprendre a cada pas. Demano i en faig constància, dos ulls per veure't sempre, que et segueixin des de l'alba fins que te'n vagis a dormir, que et sàpiguen veure de manera certa, de dins cap a fora i no pas al revés. Sol demano saber complir promeses i que sempre quedin llibres per llegir.Que el mar mai s'assequi i que tampoc ho facin els nostres somnis. Sol et demano a tu, aquí i ara.

Comentaris

  • m'agrada[Ofensiu]
    TMR . | 15-12-2012

    m'agrada molt. Crec que tothom compartim eixos desitjos.

    un somriure :)