Em tono a alçar

Un relat de: Orfeu

Trepitge, m'espenten,
caic de cara al fang;
Punyades, trompades;
però em torno a alçar.

Palades, pallises,
fet un Crist em deixen;
la cara em cobrixen,
el cos destrossen,
l'ànima maquen,
el cor em trauen.

I jo m'aixeque, ric,
gosant d'alegria.
I tots els dies m'alce,
I tots els dies ric,
I tots els dies goso, perquè,
al cap, què queda?

Comentaris

  • PRIMER CONTACTE[Ofensiu]
    joandemataro | 03-05-2010 | Valoració: 9

    bonic poema orfeu, que simbolitza la força que cal tenir dia a dia per tirar endavant i aixecar-se perque hem de caure una vegada i una altra i tornar-nos a aixecar...
    et felicito, per cert t'he conegut a partir del repte " el paradís" sóc nou a RC però ja com dic últimament em sento com a casa
    fins aviat , espero
    per cert m'agrada molt el valencià...té un deix molt dolcet
    una abraçada
    joan

  • alçar-se[Ofensiu]
    Lafadadelanit | 05-12-2009

    Ara que he trobat els meus bocins, em torno a alçar, degut, d'alguna manera a la seguretat que aporta el teu poema. Gràcies per aquesta injecció que m'ha ajudat a alçar-me

l´Autor

Orfeu

9 Relats

15 Comentaris

9107 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nasc en València, cresc en València i visc en València; què més es pot desitjar?

Va, i ara la versió bona: Nasc en València al 1992; estic a punt de treure'm el graduat escolar (a data de 2009) i m'estime molt la llengua Catalana-Valenciana-Balear-etc etc etc.

Algun cop he guanyat algun petit premi sense importància, així doncs cosidere que tinc un nivell de redacció acceptable.

Últimament no sé per què però m'està donant per escriure poesia, un génere que no m'havia cridat mai l'atenció; xe, que m'estaré fent romàntic?