En la memòria del temps.

Un relat de: Romy Ros

In Memoriam...d'afaR

Tancava els ulls i recordava aquestes paraules com un martelleig que colpejava la meva ment i el meus records:

"La noche me acribilla con su mirada...
solo he dado cuatro pasos
y ya me pesan los recuerdos.
Mis ojos te vuelven a contemplar
y parece como si ya te hubiera amado.
No soy fuerte y
quiero recobrarte. "

Ara he desempolsat aquells versos del calaix i han sortit tots els fantasmes, però no fan mal i han tornat a quedar-se al calaix.
A penes puc recordar els teus versos, han quedat penjats a la memòria del temps.
El meu cor recordava l'últim somni que s'havia repetit en moltes ocasions:

Tu em cridaves des de l'altre vora del riu, de la llacuna que els grecs creuaven amb l'ajuda del barquer i al que pagaven amb dues monedes.
Jo, temorenca i vital no volia creuar, encara no; tinc moltes coses per fer.

Has vingut a la meva ment a través de les paraules i els papers.
No puc seguir-te, encara no.
Contemplo les semprevives i fan olor embriagadora que em transporta a dies de tardor propers al novembre, quan tu vas aparèixer, quan tu vas presentar-te amb un retall de paper ple de lletres sonores i que enjogassades explicaven mil coses.
No puc seguir-te, encara no.
Deixa'm que trastoqui el teu nom i et guardi en un calaix més gran i visible per tothom!

Comentaris

  • El gran calaix[Ofensiu]
    joanalvol | 03-09-2010 | Valoració: 10

    Però quès és aquest gran calaix que guarda record tan grats i fa que ens emocioni, que s'enlairin els pensaments, que els sentiments aflorin i embriaguin la nostra vida? Només l'ànima immaterial té aquesta facultat.
    Potser, si els records que serva la consciència són tan forts, els podrem tornar a reviure.
    Un relat que enganxa.
    Felicitats
    Joanalvol

  • Hi ha moments...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 18-07-2010 | Valoració: 10

    en que els records, aquests que guardem en un petit calaix de la memòria, retornen amb força i es converteixen gairebe en imatges que ens fan reviure altre cop aquelles mateixes escenes. Els portem adins, i tot que sempre ens acompanyen, són ells qui decideixen en quin moment tornen a ser presents. Les persones amb les que coincidim a la vida, arriben, es queden o marxen, però en definitiva formen part del que haurà estat la història de la nostra vida.
    Una bella prosa poètica amb sentiments molt profunds. Felicitats.
    Una abraçada, romyros

  • gràcies pels teus comentaris i...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-07-2010 | Valoració: 10

    et felicito per aquest relat ple de tendresa i emocions
    ens anem llegint,,,
    una abraçada climatitzada
    joande

  • Quan la memòria pot recordar...[Ofensiu]
    Frandalith | 13-07-2010 | Valoració: 10

    uns versos tan senzills i doços a la vegada, es que dintre nostre tenim un ànima plena de records vitals i sorollosos. M'ha agradat molt el poema inicial i la teva descripció de la barca moribunda que recull els vells records! Enhorabona!

  • Records, somnis i versos[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-01-2010 | Valoració: 10

    Quin començament té aquest relat, benvolguda romyros!
    Parles de records, versos i somnis, i tot seguit es crea una atmosfera al voltant del lector, de la lectora en aquest cas, que queda amarada de sensacions.
    Com una teranyina, visible a la pantalla, les línies em transporten fins a la vivència que expliquen, i al mateix fins a altres pròpies, no escrites: jo també viatjo acompanyada, és clar, i he sentit al temps treballant als arxius de la memòria.
    T'he seguit, doncs, fins al final del relat i en arribar aquí, t'agraeixo que hagis volgut compartir amb mi, des d'aquest el nostre calaix.

    T'agraeixo també els bons desitjos que em vas fer arribar en el teu darrer comentari i espero que l'any Nou hagi començat per a tu amb bon peu, és així?

    T'envio una abraçada nova, per continuar amb les bones tradicions de l'any anterior,
    Unaquimera

  • Quins records en els somnis...[Ofensiu]
    Rita O'Neal | 23-12-2009 | Valoració: 10

    De vegades els records es transformen en fantasmes o els fantasmes en records...
    I després intervenen en els somnis, fent-nos creure que poden canviar aquells records tant ben guardats.

    Bon Nadal!

  • Absència[Ofensiu]
    - | 12-12-2009 | Valoració: 10

    Quan una persona nova arriba a la teva vida i hi entra amb força, mai ho fa per casualitat. Vulguis o no, el seu pas deixa un rastre; sempre t'aporta alguna cosa, en el moment just, i s'enduu quelcom de tu, al marxar.

    Rosella

  • quanta raó..![Ofensiu]
    Mericherry | 11-12-2009

    merci pel teu comentari :)
    continuaré llegint els teus texts!
    una abraçada

  • Presència[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 06-12-2009 | Valoració: 10

    Els records de l'amor o de l'amistat llunyana que queden a l'altra banda. Sempre poden aparèixer. I poden ser com una veu que et transporta del passat al present, fent vessar alguna llàgrima o fent reviure la presència d'aquella persona tan especial.


    Sergi

  • Hi ha una cançó[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-12-2009

    que, més o menys, diu que quan un amic se'n va deixa un espai buit i mai el podrà omplir l'arribada d'un altre amic.
    Sempre és un plaer llegir els teus relats. M'omplen moltíssim. Gràcies, Romy.

  • Lafadadelanit | 04-12-2009

    Mentre t'escric aquest comentari tinc records i escenes saltironejant per dins meu, i ho fan amb tanta força que entre salt i salt i cop i cop tant sols em deixen donar-te les gràcies :D

  • El calaix dels records[Ofensiu]
    Naiade | 23-11-2009

    La força dels sentiments plaents passats ens deixa empremta i és bo recordar-los de tant en tant. Assimilar que encara que allò que vam tenir ja pertany al passat, ja no hi és, però mai perdre'm el record.
    Viure el present, però sempre teixit amb fils de passat.
    Bon relat

  • !Et segueixo llegint.[Ofensiu]
    jos monts | 23-11-2009 | Valoració: 10


    Records... en la ment han quedat, deixant empremta i melangies del passat .
    Com somniadors i sobre tot conscients, que no oblidem, tot recordant el passat, i que és fa present en aquest moment.
    Un castellaire de Vic... Sagals.
    Salutacions.

  • Jo entenc el teu escrit com a prosa poètica[Ofensiu]
    llamp! | 13-11-2009

    Això mateix. Veig en el teu escrit un munt de sentiments que em fan pensar que podria ser una prosa poètica. Breu i llisa.

    Gràcies pels teus comentaris, no tenen pèrdua.

    llamp!

  • Un relat molt tendre[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 10-11-2009 | Valoració: 10

    com ho són gairebé tots els records que guardem al calaix. Els treiem de tant en tant perquè ens agrada la nostàlgia i els tornem a enclaustrar per a poder seguir amb la nostra vida.
    M'ha agradat força el teu relat.
    Petons

  • Molts tenim aquest calaix [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 09-11-2009 | Valoració: 10

    en el que guardem uns escrits, uns records.
    Calaix que a vegades obrim i repassem i al fer-ho, sembla com si arrenquéssim de la memòria unes teranyines carregades de pols deixant a la llum unes vivències oblidades.
    Bonic poema acompanyat una bona prosa descrius amb tendresa allò que restava empolsat.
    Em va agradar molt el teu comentari, i ara a sigut un plaer llegir-te,

    J. Lluís Cusidó

  • Un poema...[Ofensiu]
    onatge | 08-11-2009 | Valoració: 10

    Un poema de reflexions per tenir a la porta de la nevera i anar degustant...

    Visca la terra.
    onatge

  • Esplèndid[Ofensiu]
    katya | 04-11-2009

    No hi ha paraules, les has dites totes. Un plaer llegir-te altre cop.
    Una forta abraçada des de l'illa de la mar blava.

    Katya

  • memòria ...[Ofensiu]
    ambelma | 27-10-2009

    memòria i records... la importància de la memòria i de les coses que ens poden produir, o fer resorgir, els records...

  • Preciós i musical[Ofensiu]
    Belda | 27-10-2009 | Valoració: 10

    Creuràs més tard o mai... -da igual-
    ja esta amb TU

  • Records...[Ofensiu]
    brins | 26-10-2009 | Valoració: 10

    El record d'un ésser que s'ha estimat molt, és un tresor que solem guardar en un calaix íntim i personal; ens fa companyia, però a vegades l'enyor que envolta també ens fa patir. Treure'l a l'exterior amb belles paraules, com has fet tu, per compartir-lo i reviure'l, és molt bo per a l'ànima. Felicitats!

    Una abraçada,

    Pilar

  • Jo diria que...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 24-10-2009 | Valoració: 10

    ...has fet una preciosa epístola o carta a una persona que indubtablement ha estat molt per a tu i que amb el temps el recordes amb amor, amor que viu en ell en les paraules, no ha mort però ha mort, és trist però tens el seu cos amb tu al teu calaix, ja creuaràs més tard el riu de Creont i arribaràs a estar amb ell, ara has de viure i recordar-lo i donar-nos-el a tots nosaltres perquè el coneixem i el visquem, de ben segur que era un home fort, savi, tot i els seus versos en els que diu que no era així de fort, però la veritat és que no m'ho crec allò de la seua feblesa, l'amor ens fa forts i febles i ell estava tocat de l'amor.
    Recorda'l, i amb tu tots el recordarem, i viurà per molts anys, una forta abraçada de Vicent, i dir-te que el teu escrit-epístola m'ha encantat. Molt bo, fins i tot té ritme i musicalitat.

  • El pas del temps[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 19-10-2009

    i els records que es guarden en la memòria són temes profunds que sempre et fan pensar. Aquest és el teu cas: un text breu i clar que ens remou quelcom de dins nostre. Els calaixos poden guardar tants secrets! Preciós el poema embolcallat de la teva prosa!
    Una abraçada ben forta, romyros!

    Mercè

  • Un relat preciós i emotiu.[Ofensiu]
    Núria Niubó | 18-10-2009 | Valoració: 10

    Sovint ens diuen que els records fan mal, els teus records no m'han fet mal a mi, llegir aquest relat m'ha transportat en el temps, la tendresa de les teves paraules m'ha emocionat. Retrobar petites coses d'aquells que en no ser-hi físicament, els tenim sempre dins nostre, tornar a viure escenes de la nostra vida amb ells, són moments de silencis compartits, preciosos, íntims.
    Descrius els teus moments amb tant d'amor i senzillesa que he recreat l'escena dins meu i per uns instant t'he vist i he sentit les meves llàgrimes vessar, la memòria del temps s'ha despertat.
    He viscut uns moments preciosos i plaents llegint el teu relat.
    Gràcies per compartir-ho. Gràcies també pel teu comentari, em fa feliç que passeu una estona entretinguda, hi ha d'haver moments per a tot.
    Una càlida i emotiva abraçada,
    Núria

  • Sentiments[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-10-2009

    contradictoris, però decidits a no afluixar, vols seguir vivint i deixar que Caronte esperi el teu viatge en el seu moment. No cal deixar-se emportar, cosa que seria el més senzill, no?
    Un relat ple de tu, de la teva experiència vital, i es nota en totes les lletres del poema-relat-assaig que has escrit.

    Una abraçada

    Ferran

    jo també tinc un calaix amb poemes que em parlen de més enllà de la llacuna. Curiosament, n'estic fent un poema.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

59 Relats

459 Comentaris

66021 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!