Estimats reis d'Orient

Estimats reis d'Orient,
Sí, sóc jo. Suposo que no calen noms, un sobre tan estrany i rebregat sol pot ser el meu. Sí, em sap greu, he hagut d'escriure aquesta carta amb aquell rotulador que tant poc us agrada i sí, perdó també per enviar-vos-la tan tard.
Reis, reis mags, màgics, màgia. Me n'havia oblidat de tot això, és com si el pas del temps t'empenyés a creure tant sols en allò que puguis veure, amb allò que no necessita una esforç més, un d'imaginatiu. Com si l'adjectiu "gran" fos una cadena gruixuda i resistent lligada a la realitat.
Aquesta pausa, aquest silenci degut a la manca de confiança en vosaltres ha endurit el Nadal. El fred ha entrat per tots els racons de la meva casa i ha glaçat els vidres i d'alguna manera també s'ha posat a dins del meu cos. Un cos distorsionat quan es reflecteix al mirall, si miro bé encara vec la nena que feia anys estaria escrivint aquesta carta intentant-vos convèncer de la seva bondat, explicant-vos que menja la verdura de l'àvia malgrat el poc li agrada, però al parpallejar vec a la noia de setze anys valenta i encuriosida sobre el que encara li queda per descobrir. Sé que som les mateixes, que una no ha fet desaparèixer l'altra. M'he adonat de quant necessitava sentir la vostra màgia, he comprès com d'important és no buscar sempre el fi de les coses, no sé si m'enteneu, deixar-se encisar.
Perquè al cap i a li fi sou de les poques coses que ens queden dins d'aquest món que quatre controlen i quatre més que creuen controlar mentre se n'obliden de tots aquells que mai podran celebrar el Nadal. El regal d'aquest any ja no serà la nina aquella amb les pestanyes tan llargues ni el cabell de colors, aquest any no serà cap caseta ni ninot de peluix. Simplement us demano no perdre mai aquesta màgia que endolça l'aire i ens acarona l'ànima.

Espero que us agradin les galetes.

Un petó.
L.