Felicitats per haver-me fet sentir un altre cop a prop del meu avi. Per haver-me fet recordar aquelles llargues tardes a l'hospital on ell estava estirat al llit i jo asseguada a la butaca, mirant-lo, en silenci. Gràcies per haver-me'l fet recordar i haver-me fet adonar que me l'estimava tant.
Gràcies i felicitats.
un petonàs.

buah.. nomes em faltava llegir això, avui..
tot i aixi, m'encanta.
de vegades...suposo que va be plorar..
un peto

Se'm fa difícil imaginar-me d'aqui uns 45 anyets... hauran canviat tantissimes coses al meu voltant, jo,, hauré canviat també tant...
Potser això també ho pensaves tu quan vas fer-ne 15. Vas coneixer a l'Anna i junts heu fet aquest llarg viatge que és la vida. Ara ha marxat. És trist, però el viatge continua.
Tant de bò jo tinguès un llibre de Neruda amb una dedicatoria..

Se'm fa difícil imaginar-me d'aqui uns 45 anyets... hauran canviat tantissimes coses al meu voltant, jo,, hauré canviat també tant...
Potser això també ho pensaves tu quan vas fer-ne 15. Vas coneixer a l'Anna i junts heu fet aquest llarg viatge que és la vida. Ara ha marxat. És trist, però el viatge continua.
Tant de bò jo tinguès un llibre de Neruda amb una dedicatoria..

aix.. q dirte?
ia u sas tot...
lunik am ki konfiar plenamen..
tstimu mol
**sandokans