allà

Allà, separat per les parets de la meva habitació, hi ha el món. Un món patètic i que de vegades, et treu les ganes de viure-hi. Un món en el que vols pensar que el més important de la vida es estar bé i sentir-te estimat i estar amb la gent que més aprecies… però tot això no pot ser possible. En aquest món que s'extén darrera les parets de la meva habitació, la gent ha de lluitar per viure, per poder menjar encara que sigui un tros de pà per dinar, un món on el que realment domina és la hipocresia i la maldat. Totes aquelles persones que se senten importants tansols perquè tenen més de deu xifres al seu compte corrent, aquelles persones les quals es diverteixen veient patir a la gent, a les persones que segons ells no són iguals. Tota aquesta gent, hauria de despertar, despertar d'una vegada i veure que en el fons, són dèbils, que es reprimeixen les ganes de plorar quan alguna cosa els hi surt malament i que també els hi surt sang si es punxen amb una agulla.
Quan estic a la meva habitació, estic segura, separada d'aquesta societat. Però tot hi així, quan estas sola, sents un buit i et venen ganes de plorar. No saps perquè, potser és perquè et sents allunyada d'aquest món que t'envolta i que saps, que algun dia, t'acabarà atrapant.