Cuirassa

Un relat de: gypsy

Sóc només un sepulcre en la immensitat del temps. Espero amb deler les teves despulles inerts, buides de cap indici de vida. I en aquest cos que t'abandona amb dolcesa, bressolaré les nits perquè et siguin properes com una llar feta de marbres antics, que romanen desafiant el pas del temps.
La primera estada al cementiri serà la més trista, com un univers paral·lel o un somni. Un espai nou, lluny dels que t'han estimat les hores, les virtuts i els defectes. Curull d'un silenci tan immens que espaordeix els sentits i la raó. Però, ja no hi ets, només la carn es marceix a poc a poc, com la fruita cau d'un arbre sense ser collida i es desfà en un polsim dins la mateixa terra que va acollir d'altres cossos sense vida temps enllà.
I ara, ets terra que brama el brot d'una tija novella, el cadàver d'un ahir sobtat que ha desaparegut en un miratge col·lectiu. Una llum se'n desprèn dels qui t'han estimat - poc o molt - i perdures en retines llunyanes, gairebé oblidades. Ets mot escrit, paraula dita, sentiment i cuirassa, allà on podrem embolcallar un petit desencís quan l'enyor ens guanyi la partida per un company perdut en el camí abans d'hora.
Quan tot sembli irreparable, burxaré el sòl que et guarda, enclotaré les mans fins trobar un bri de llum que em retorni aquell somriure d'home feliç i apassionat per la vida que vaig conèixer. I seré vida dins una llum aliena que no em pertany, fins el dia en que el cor ja no em bategui en cap cos de dona afligida.
Retornaré a la paraula que vas deixar, sabent que omplirà noves mirades en pells alienes. Com un mag ens picaràs l'ullet des de la finestra dels somnis i dels desitjos que encara s'han d'acomplir. I retindré el goig d'haver- te conegut un instant en la roda del temps que mai no es detura. No calen comiats, ja intuïa que en realitat aquest temps del qual parlàvem, no existia. Fins sempre.


gypsy

Comentaris

  • Magnífica prosa poètica![Ofensiu]
    F. Arnau | 03-01-2010

    Mariona!
    Quant envege (enveja sana) la teua capacitat per triar els mots adients, com en aquest relat, que és tot un cant a la memòria del company que ha passat el llindar d'aquest món. El revolt del camí (Pessoa dixit) on morir-se és tan sols no ésser vist...
    Es nota que està escrit des del cor!
    Una forta abraçada!
    I...

    FELIÇ ANY MMX!!!


    FRANCESC

  • El temps i la mort[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 29-12-2009

    Prosa poètica i un alè gòtic, gairebé d'un altre temps. És un relat que et travessa, que ens diu que el temps no s'atura i que nosaltres som finits.

    Es pot palpar la desesperació, tot i que no carregues am un lèxic o expressions dramàtiques. Es dedueix, quelcom que s'agraeix molt.

  • Elegia[Ofensiu]
    franz appa | 27-12-2009

    ...exuberant, plena de frases encertadíssimes i imatges que, tot i desprendre la malenconia justa de la pèrdua irreparable, contenen una força expressiva i una potència que en fan un cant enamorat i rendit a la vida, a aquest "instant en la roda del temps" que se'ns dóna abans que també el nostre cor deixi de bategar.
    I potser serem llum en retines alienes i paraules que amb sort hauran desafiat la dossolució de la matèria. Tindrem sort si queden poetes com tu que les recullin.

    Una abarçada,
    franz
    l

  • He trobat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-12-2009 | Valoració: 10

    aquest relat , curull d'enyorança, d'una bellesa extraordinària.
    Si m'ho permets en destaco tres frases :
    Bressolaré les nits perquè et siguin properes.
    Ets terra que brama el brot d'una tija novella.
    I seré vida... fins el dia en que el cor ja no em bategui en cap cos de dona afligida.
    No tinc paraules per a dir-te quant m'ha agradat, Mariona.
    Una abraçada, molt bones festes i gràcies per ser com ets.

  • bon nadal[Ofensiu]
    jaumesb | 21-12-2009 | Valoració: 10

    des de la panxa del bou

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

449347 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu