XORIÇO!!!

Gràcies per les puntualitzacions, amb les que hi estic d'acord.
Sí, aquest text (m'ha agradat) seguirà vigent pels propers 100 anys si no deixem de ser tan passius tots plegats.

Un relat descriptiu, com als que ens tens acostumats, amb un valor afegit: la crítica. Malgrat el text l'hagis escrit ja fa dos mesos, malauradament, segueix essent vigent.

Un miler de persones es mobilitzen a Barcelona contra la corrupció

Enhorabona per aquest relat!

Núria

Un relat que sembla escrit per fer venir gana, amb les acurades descripcions del rebost i les menges allí guardades,no es pot evitar que la boca se't faci aigua. Al final li dones un bon gir, una critica que molts cops m'he preguntat. Perquè sempre reben els que roben per sobreviure i els delictes més grans, van quedant amagats per una cortina de fum i se'n surten com si res.
Quelcom funciona malament.

Una abraçada

He vist el rebost... i com no, encara que sigui tard, prop de dos quarts de dotze de la nit, la boca se m'ha fet aigua. No diré que m'he tacat amb les gotes greixoses del xoriço però t'asseguro que m'hauria agradat poder-ho fer.
El rebost -petit, molt petit rebost-, de casa els meus pares, també tenia un llum que s'encenia en obrir la porta i s'apagava en tancar-la. Era un rebost ubicat en l'espai de sota l'escala d'anar a les habitacions de "dalt", que dèiem. M'encantava obrir i tancar la porta, cosa que feia que m'emportés més d'una repulsa.
- Joan -

de xoriços amb guant blanc, n'està farcit el món, però en el cas del Palau tots hem quedat ben sorpresos, el que em pregunto és com es que han tardat tant en adonar-se'n, perque això ja feia temps que es cuinava, deu ser que algun favor no ha pogut quedar resolt i algú ha tirat de la manta.
Excel.lent relat!

se n'ha de venir de mena.

La frase final està molt bé. És una denúncia a la injústicia de la suposada justícia del nostre sistema judicial.

d'acord.
No és pot dir ni més alt, ni més clar.
S'ha de tenir Mala Llet i a Mi llet, me'n sobra al rebost, també.

...qui em preguntava sobre el fal·lus al meu úlim article no eres tu sinó T. Cargol, però t'he contestat a tu, disculpa.

...que un dels trets dels ens masculins és la crítica, tu has fet un relat meravellosament críptic en alguns aspectes i directe en altres, molt literari, i sobretot masculínament crític.
M'agrada aquest tipus de literatura que empra la ironia i l'atac directe, ambdós fent una barreja que com la major part de les coses barrejades prenen un regust més senyorial.
Tot i, cal dir-ho, els coents que diem ací al meu país o cursis o pijos que dieu vosaltres que estimen més les coses d'un sol color, pobretons. Molt bo.
Una salutació i dir-te com ja t'he dit a la meua pàgina que el fal·lus és la seguretat, podríem anomenar la racionalitat o el poder simbòlic de l'amor o del desig, és una manera de felicitat, tot i que no té res a veure amb el poder de dominar. Una forta abraçada mestre i fins arreveure. de Vicent.

El xoriço fet malbé, tot allò que toca corromp.

És un relat, aquest, amb un contingut i un estil ben diferent als que ens tens acostumats, però com sempre... l´has brodat! Bona crítica, J.Lluís!

Una abraçada,

Pilar

perfecte entre un xoriço mengívol i un xoriço amb dits més llargs del compte i embolcallats amb guants blancs.
No saps com m'agradaria poder treure el meu nom del lloc on és ara i posar-hi el teu. T'el mereixes, amic Josep LLuis.
Una sincera abraçada.
Nonna_Carme

amb un rebost tan ben proveït de menges! El descrius tan bé que se m'ha fet la boca aigua.
No t'havia llegit mai però m'agrada el teu estil fresc i acurat. Tot i que no entro massa a RC, et seguiré llegint.

Un comentari que fas a Joan Gausachs m'ha portat fins a tu.
El teu relat el dediques a un xoriço de bona estirp que se suposa que deu ser en Millet del PALAU DE LA MUSICA oi? És així veritat?
Doncs aplaudiments i et mereixes que et posin la creu de Sant Jordi que la Generalitat ha de prendre a aquest Senyor xoriço.
No valoro però interiorment et poso un 1000

Molt bona i fluïda la teva història. El darrer paràgraf és tota una lliçó a tenir present. D'entrada el títol m'ha sorprès, la veritat, però en arribar al desenllaç l'equívoc ha desaparegut. Molt ben trobat!
T'envio una abraçada, J. Lluís.

Mercè

PS. Per cert, amb tan bones menges al rebost m'has fet venir una gana!