No em mouràs

Un relat de: Frèdia

Hauria de cedir i aclucar els ulls,
deixar-me anar com les fulles quan despullen l'arbre
i només recordar la calidesa de la seva boca,
l'escalf dels seus braços,
la follia que niava sota el coixí.

Hauria de pujar l'escala de la torra
abocar-me a la finestra i sentir l'aire fred,
mirar-me la tardor que avança
i desprendre'm d'aquest pes feixuc
i voleiar lleugera cap a l'infinit.

Hauria d'anar-me'n en pau d'aquest món.
Però no sóc així,
que ho sents, dolor maleït?
Jo sóc una soca i no una fulla,
una soca amb arrels profundes
i no em mouràs d'aquí.

Comentaris

  • La Soca no Tanoca[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 30-11-2012

    M'ha agradat-entusiasmat aquest aferrisar-se a la vida del final. No fulla, sóc una soca. Després de tot.

  • Felicitats![Ofensiu]
    llamp! | 27-11-2011 | Valoració: 10


    ... Per ser una bona poetessa i veig que també relataire i prosista. A mi m'interessa especialment la poesia, és per això que habitualment també comento poemes.

    Un petit defecte: "torre" s'escriu amb "e".

    Però m'agraden aquests poemes en que la veu flueix, no sé si m'explico. Deixant les estructures clàssiques, inamovibles i arcaiques i donant llibertat al poeta per fer els versos més llargs o més curts.

    Hi ha algú per aquí a la web de RC que ja ha rebut una aferrissada crítica meva per escriure molts "poemes" que no són poemes autèntics. Almenys no, des del meu punt de vista. Es tracta de proses que totes retallades en forma de versos curts, creen el suposat "poema". Ara no recordo el pseudònim d'aquesta relataire que penjava "poemes", que per a mi no tenien aquest qualificatiu.

    Ben diferent és un POEMA com aquest, en el que el llenguatge és POÈTIC, tot i no ser rimat. El llenguatge està ple de metàfores i paraules entreteixides amb la intenció de distreure i jugar amb les mateixes paraules. Mentre ens prenguem la poesia com un joc, jo crec que ens anirà tot bé. La prosa pels prosistes o pels moments en què cal raonar, esgrimir raonaments, experiències, imaginacions, etc. Però quan hem de fer poesia, fem POESIA!

    Fantàstic! Me'n vaig a comentar-te el "Testament" que apareix a "Tensant el Vers", motiu pel qual ens vam conèixer ahir, en la presentació i dinar posterior.


    Records del llamp!





    llamps i centelles!

    PS: Per cert, he agregat el teu correu-e a la llista d'enviaments que tinc. De vegades envio coses interessants. Si t'atabalo o no vols que t'enviï res, digues-ho i et retiraré de la llista. Entesos?

  • Maleït dolor[Ofensiu]
    allan lee | 26-10-2011

    que nia entre fulles grogues i vent desolat, aquí, enmig de la nit, panteixant dins del pit, ennuegat de plor que tremola; maleït dolor de tardes de fang, que no permet viure- ni morir- en pau; però, sí! planta-li cara! que hi ha altres albades esperant a la porta, totes plenes de llum i de goig.

    La poetessa no volia fer poemes, què li darem perquè ens en faci més...?

    Una abraçada

    a

  • La força d'una soca [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-04-2011 | Valoració: 10

    això sí que és un poema de conviccions, d'arrelament. Les fulles són molt maques de veure, però la soca és la pell, l'envolcall màgic del nostre cos. Afirmacions en veu alta davant les adversitats. Un gran poema Fredia. Una abraçada.
    aleix

  • Em suggereix moltes coses[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 19-02-2011 | Valoració: 10

    Duresa, dolor, llàgrimes, ressentiment,... Però enmig una espurna d'esperança: la fortalesa.

  • m´ ha encantat¡¡¡[Ofensiu]
    Xunxi | 26-01-2011 | Valoració: 10


    molt maco, Fredia.
    LLuitar per tot, per el que estimes , per la vida, per els somnis.....,

  • De soca-rel[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 23-12-2010 | Valoració: 10

    Una soca de soca-rel. Resistint.Tensionant les arrels. Esperant la rosada. Una soca antiga de cor. Obrint-se al sol. I oferint els seus fruits al vent que s'emporta les fulles, però no la soca de soca-rel.

    Bon Nadal, Fredia !

    Toni.

  • Boníssim cant al desamor vençut[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 05-12-2010 | Valoració: 10

    Aquest poema és un boníssim cant al desamor vençut, com l'he titolat en l'encapçalament del comentari. Fas un cant a l'optimisme a la no acceptació de la mort, que potser és simbòlica en perdre un amor i que el cos ens la vol convertir en real, però tu dius: No! És la millor de les sol·lucions, dir no a la mort, ja la mort ens ve quan menys ho pensem, la mort ens troba i no nosaltres a ella, doncs una mort per suïcidi no és una mort per a l'individu sinó un assassinat col·lectiu o un somni que pensem tornarem com tornem tots els dies al nou matí.

    Una forta abraçada i endavant Fredia! Molt bon poema! Boníssim!

  • soca endins[Ofensiu]
    franz appa | 04-12-2010

    Metàfores transparents per compondre un clam rebel a favor de la vida: tardor, dolors, arbres amb la contraposició (molt ben trobada) entre fullatge, soca i arrel.
    Les arrels pregones permeten resistir, furtar a la mort i a les desfetes de la vida la seva desesperació.
    Un poema d'una vitalitat amarga, adolorida, que ens visita soca endins.

    Salutacions,
    franz

  • qui va dir?[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-11-2010

    que no li agradava fer poesia... tal i com tu ens la mostres en aquests mots, sincers i d'una força que arrela, com la soca de la que ens parles. Tot coratge, la poesia així també és vàlida, hi ha tants estils de poesia, com poetes vaguem pel món.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: