vermella són fetes les teves paraules que encara ragalimen desig despres de anys de compartir-lo.

De tot i una mica més, cada paraula incereix una alenada més al nostre caní.

Cel, mar, posta,
jocs, albada....................

Avui recorda que rera els vidres de sa finestra ha vist passar tota una vida.

Hi ha dies en que la nostalgia ens fa escriure en melangia. Dies de boira o plujosos on rera els vidres els ulls se'ns omplen de llagrimes recordan els essers estmats.

Una abraçada Ferran.

D'aquest pou sec en restaran tant sols els records que algun dia potser et van fer feliç. Però ara la sensació del buit que et va deixar ja és passat i el frec a frec de cada dia et renova i t'acosta a un futur que has de forja, aquest futur encara a descobrir on sota els llençols calids t'espararan per reviure aquells desitjos tant plaents.

Un petonàs.

els teus poemes no són tant curts com els teus comentaris, més són d'agrair.

En despunta al dia i encara amb els ulls clucs una rialla neix de lo més intern per fer-nos el pas de cada afer un moviment ferm i amb la serenitat que qualsevol acte es mereix.

Quan el sol surt cada matí
I la lluna inicia
El seu ball damunt la nit
Comença de nou.

Una abraçada tendre per comença al dia amb el recolçament del contacte virtual.

amb les teves paraules
i amb fas particip
d'aquest moment
fent de mi
la teva lectora.

Breu però molt dolç aquest instant.

i en cada estrofa en delecta un nou garbuix de sentiments en lo més profund de tu o de mi o de qualsevol esser un poc sensible.

Vine, obre'm l'ànima closa. No esperis que sigui un altre qui obri la teva anima, deixa-la vola, obre't i el demés vindrà sol, que aquest desig que descrius només sigui un sentiment poètic no una realitat.

He perdut l'esperança d'entendre aquest món. Realment aquest món és impossible d'entendre, no cal capficar-s'hi només cal actuar de la manera més coherent davant els fets que se'ns creuen cada dia.

AIXECA EL CAP I MIRA AL CEL I GAUDEIX DE L'ESPECTACLE MÉS BELL I A MA DE QUALSEVOL.

Una acaronada plena de tendresa que m'han despertat les teves paraules.

per breus jocs a canvi de res.
per segons d'inconsciència.
per moments d'ardent necessitat.

Ens dones les teves paraules per fer-nos sentir el que tu se'ns.

Per fer d'aquests instants moments per compartir.

els adolescents han trencat en qualsevol signe que els marqui el pas. I qui no ha tingut la sensació de començar a ser lliure i amb una identitat més o menys ferma. I qui no s'ha rebel·lat en aquesta edat per motius importants o no tan pel simple fet de raonar-ho tot.

Els encara que no ho sembli l'edat més recordada per moltíssima gent on tot es viu amb una intensitat ferma com si fos la primera i última vegada que et succeeix.

Una abraçada

Es respira entre paraules tot el sentiment que hi has abocat a les paraules.

I el somriure trapella
però sense malícia
d'un nen sense dents
de vuitanta i escaig.

Una fosta i tendre abraçada

com si aquestes paraules o més aviat amb els sentiment poguessin haver sortit del meu cor. Aquest sentiment de ser part de tot.

I vaig somniar que....

la pell de gallina.

QUE TENDRE AQUEST TROSSET

atrapo ferm l'esglai, la lleu aroma
que entre els meus dits
s'esfulla

T'acarono amb el sentiment que m'han despertat les teves paraules.

I no he pogut passar de llarg sense fer-te un comentari.

El temps ja vola amb una única direcció i cal veure-ho clarament per ser concients que els ocells SI canten i molt bé i d'això es tracta , de gaudir del seu cant entra altres moltissimes coses.

Aquest rellotge que et conte és el mateix que ens conte a tots.

Una abraçada molt gran per acaronar tot el que representes en aquest poema.

que se't fessin realitat els teus desitjos, per que et trobessis a tu mateix entre els seus braços escoltant la seva veu a cau d'orella i amb una alenada del seu suau perfum poder gaudir la dolçor de la seva pell

Un plaer llegir-te

Nits que t'omplirant a vessar de tot el que el teu jo més salvatge desitja i tot el que el teu cor tendre plasma amb aquest poema.

Ptons