Tant sols som una suau brisa

Un relat de: Gritella

Suau brisa fregant la pell
fent voleiar
fent perceptible
cada bri
cada pessic
incorporant-se
globalitzant
integrant-se
fent etèria la pell
el cos
l'anima.

Que som sinó?
un garbuix de sentiments,
un cor que batega,
un ritme sosegat,
percepció incondicional
d'aquesta única
i meravellosa
existència.

Que copsem amb cadascun
dels sentits
que el pas del temps
dibuixa com un plomall
petits matisos
a la terra verge
que intentem adobar.

Amb els ulls et contemplo
amb l'oïda et puc entendre
amb el gust delitar-me
amb l'olfacte reconeixe't
i amb les mans donar-te
tot el que tinc..
i donar forma el que soc.

I de la paraula sols
dolços poemes
per eternitzar
el que sento.

Comentaris

  • Les paraules se les emporta el vent[Ofensiu]
    xtundra | 26-07-2007 | Valoració: 10

    Però els sentiments queden per sempre

    I de la paraula sols
    dolços poemes
    per eternitzar
    el que sento.

    Ptonets.

  • Tot plegat una imatge[Ofensiu]
    antonialoga | 02-07-2007 | Valoració: 10

    I de la paraula sols
    dolços poemes
    per eternitzar
    el que sento.




  • Eternitzar[Ofensiu]
    Llagrimesdetinta | 02-07-2007 | Valoració: 10

    aquests moments que ens fan tant feliços seria marevellos. Potser només cal fer un petit canvi per veure que tot el que fem en aquesta vida es pot viure amb aquesta intensitat.

    Una abraçada

  • Som el que som...[Ofensiu]
    onatge | 13-06-2007 | Valoració: 10

    Som l'alè de la gran brisa...
    Som la flama del gran foc...
    Som el bri de terra on tenim les arrels...
    Som llàgrima i plor...
    Som la pluja del petit núvol...

    salut. onatge.

  • Dolç[Ofensiu]
    Naiade | 28-05-2007 | Valoració: 10

    Poesia carregada de sensibilitat, descripció delicada del que som.
    De lectura fàcil i planera, que t'arrossega fins el final d'una tirada.
    L'he llegit i rellegit per gaudir de la riquesa de cada paraula.
    Enhorabona per saber transmetre tan be.

    Una abraçada de Naiade

  • Amb les teves mans[Ofensiu]
    Vialactea | 23-05-2007 | Valoració: 10

    donar-te tot el que tinc.. i donar forma el que soc.
    I de la paraula sols dolços poemes per eternitzar el que sento.

    De les teves mans n'omplirem testos abobats amb les teves paraules per poder recollir el fruit del teu cor.

    Ja pensava que no et tornariem a veure, feia dies que no escrivies. Fins aviat.

  • Què som sinó?[Ofensiu]
    Cercledefoc | 23-05-2007 | Valoració: 10

    Una brisa només perceptible pels qui compartim els sentiments dia a dia. Som alhora tot i res. Som alhora el present i el passat. Som potser un futur, un miratge ple de somnis.

    Sempre en fas meditar. Un peto inmens

  • indefinida | 22-05-2007 | Valoració: 10

    M'has convençut, tan sols som una suau brisa...
    Un poema molt dolç.


    Petons.

  • M'has deixat sense alè[Ofensiu]
    Llagrimesdetinta | 22-05-2007 | Valoració: 10

    Realment la vida és un garbuix de sentiments i amb l'entrada del poema o intensifiques, quasi no pots respira, un petit esclat. Com en d'altres poemes teus que he anat llegint se sent el batec d'un cor a bessar de sentiments.

    Fins aviat i una abraçada


  • Ja et trovaba a faltar[Ofensiu]
    Somni | 22-05-2007 | Valoració: 10

    Ara que amb aquest poema m'has satisfet, entra, més ben dit s'absorveix i et deixar nou.
    I a algú amb els teus poemes que en fa valorar la vida més intensament.

    Una gran abraçada.

    I de la paraula sols
    dolços poemes
    per eternitzar
    el que sento.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Gritella

Gritella

46 Relats

286 Comentaris

54768 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
De la meva terra del Bages m'hi vaig allunyar i a al Priorat hi vaig fer la meva llar, més desprès de molts anys d'una vida en aquestes terres, vinyes i muntanyes de un catacter reservat però colpidor m'he enamorat d'una persona del vell mig d'on vaig neixer. La vida et fa trontollar i ara mateix tinc el cor als orígens i el cos al Priorat.

Tot en terres catalanes, això si.

Feu-me comentaris, gràcies