Nius de dits invisibles

Un relat de: gypsy

Vine,
obre'm l'ànima closa
dins les teves parpelles,
dibuixa'm un somriure
amb nius de dits invisibles.

He perdut l'esperança
d'entendre aquest món
que em devora golafre
i em cobreix de dolors
aliens i irreductibles.

Tossuda em revolto
sabent que les manilles
són ben tancades,
m'han tallat les ales.

Crueltat biològica,
encara romanc viva
papallona turmentada,
agònica, convulsa.

Símbol efímer i constant
de martiris heretats
en els gens de les emocions,
que posen a prova la fortalesa
dels que sens dubte seran
els futurs supervivents,

homes i dones forjats d'acer.


gypsy

Comentaris

  • Permet-me un haikú[Ofensiu]

    Hem heretat
    somriures i agonies:
    supervicències

  • Molts cops quan et llegeixo...[Ofensiu]
    angie | 18-04-2007

    hi trobo un deix de ressentiment (potser m'equivoco i només és una impressió que la interpretació del poema em causa).
    M'agrada el títol i el joc de paraules entre dits, manilles, ales, papallona i llibertat.

    Per molt lligades que les mans estiguin, manilles incloses, l'ànima és la que pot volar amb les ales de l'absoluta llibertat, com una acolorida papallona.

    angie

  • D'on treus la màgia?....[Ofensiu]
    Noia de vidre | 14-04-2007 | Valoració: 10

    De construir imatges i versos que penetren l'ànima i dolen fins regalimar un dia de pluja?... Sincerament un títol tan encertat com un poema tan bell...
    un petonet

  • Graciès Gypsy[Ofensiu]
    Chen Ruestes | 04-04-2007 | Valoració: 10

    Pel teu comentari. Aquest poema traspua impotencia, devant un món que ens sobrepassa. Et vull tornar els anims que em vares donar a "Dia Negre". El mòn potser un lloc terrible, no cal repetir-ho. L'avantatge que ens pot quedar és saber com és.

  • l'home d'arena | 31-03-2007 | Valoració: 10

    Comprendre, saber, tenir consciència, i ser éssers efímers, només un gra d'eternitat... tan fràgil entre els vents de l'atzar... de vegades ens aboca com una gota més de la cataracta al pou en que viu l'angoixa, i aleshores som memòria, i herència, i no sabem de cap escapatòria més que la de les tendreses domèstiques, com els nius de dits invisibles...
    I imaginem que algún dia els nostres hereus seran els poderosos habitants de l'enyorada Itaca. Però Itaca és sempre i cada dia a dins nostre, és fa, i es desfà, i es refà... no com un somni llunyà, com una certesa que viu si camines, cada passa és l'acer que ens forja i ens fa indestructibles.

    Un bes, gitanne, i disculpa'm la "dotorada".

  • Em remous l'anima[Ofensiu]
    Gritella | 30-03-2007 | Valoració: 10

    i en cada estrofa en delecta un nou garbuix de sentiments en lo més profund de tu o de mi o de qualsevol esser un poc sensible.

    Vine, obre'm l'ànima closa. No esperis que sigui un altre qui obri la teva anima, deixa-la vola, obre't i el demés vindrà sol, que aquest desig que descrius només sigui un sentiment poètic no una realitat.

    He perdut l'esperança d'entendre aquest món. Realment aquest món és impossible d'entendre, no cal capficar-s'hi només cal actuar de la manera més coherent davant els fets que se'ns creuen cada dia.

    AIXECA EL CAP I MIRA AL CEL I GAUDEIX DE L'ESPECTACLE MÉS BELL I A MA DE QUALSEVOL.

    Una acaronada plena de tendresa que m'han despertat les teves paraules.

  • gypsy, gypsy, gypsy[Ofensiu]
    brumari | 29-03-2007

    Perdona el lapsus, gypsy!

  • Hola, gupsi.[Ofensiu]
    brumari | 29-03-2007

    "…els futurs supervivents, homes i dones forjats d'acer".

    Potser sí, però espero que prou dúctils i sensibles per vibrar amb versos com els teus.

    Petons,

  • bona setmana santa[Ofensiu]
    jaumesb | 29-03-2007

    he hagut de repassar la teva obra, tenia la sensació d'haver-lo llegit abans aquest poema
    sort

  • Marla | 28-03-2007 | Valoració: 10

    Com que entendre el món no està pas al nostre abast, sempre podem donar-li el sentit que nosaltres volem ;)

    "Crueltat biològica,
    encara romanc viva
    papallona turmentada,
    agònica, convulsa."
    Aquest vers m'ha agradat molt. Descrius de manera molt precisa i amb una sensibilitat molt valenta el dolor que ens provoca a vegades el viure.


    "Símbol efímer i constant
    de martiris heretats
    en els gens de les emocions,
    que posen a prova la fortalesa
    dels que sens dubte seran
    els futurs supervivents,

    homes i dones forjats d'acer."
    Els martiris poden tornar-nos d'acer, sí, però a vegades també forgen éssers d'una gran sensibilitat i porositat, capaços de mirar-nos i entendre'ns més enllà del que pensàvem fos possible. Un petó.

  • ginebre | 28-03-2007

    què dir-te, gypsy? El teu tema sempre, els dolors heretats, aquells que som. Entenc la falta d'escapatòria, tancada dins els límits de la pròpia pell, el límits de la pròpia percepció, la presó que som. Les paraules t'obren la porta i hi entro i veig que la papallona sí que té ales, ha volat, ha arribat fins a mi!
    Has escrit com una fletxa, com un llamp, sense voltes ni consideracions. Aquest poema va directe, sense retòrica casi. Es fa molt clar i transparent.
    Potser prquè ja vaig entrant en la teva forma d'escriure, però m'ha impactatmolt.
    T'abraço fort.

  • Quanta sensibilitat, gypsy![Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 28-03-2007 | Valoració: 10

    I quina facilitat tens per plasmar-la en lletres i que ens arribi amb tanta força. L'inhumanitat que sovint observem acaba ferint -nos profundament i cada afegit torna a obrir la ferida que mai s'acaba de curar. Tot i així, no podem perdre l'esperança que ens faci somniar amb un món millor.
    (Sí, la poesia que em vas comentar, com sempre amb tanta generositat, la vaig presentar a concurs)
    Una abraçada ben gran

  • l'acer es trenca[Ofensiu]
    jaumesb | 28-03-2007

    el ferro es torça

  • no tinc temps[Ofensiu]
    jaumesb | 28-03-2007 | Valoració: 10

    cerca però nous camins
    són al teu abast
    hi ha vida i llum en les tenebres

  • Voldria ...[Ofensiu]
    rnbonet | 27-03-2007

    ...fer-te un comentari poètic com el de 'manel'.
    No puc, però.
    Avui "m'han tallat les ales" (les 'poètiques', clar!).
    Salut i rebolica!

  • Magnífic títol...[Ofensiu]
    F. Arnau | 27-03-2007 | Valoració: 10

    ... per a un magnífic poema (com tots els teus) que és una demanda desesperada de salvació, mitjançant l'únic que pot salvar aquest món: L'AMOR...
    Sí, així amb majúscules...
    La metàfora de la papallona és molt bella, i també la dels futurs supervivents, "homes i dones forjats d'acer", una imatge molt "nietzschiana".
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • Estimada...[Ofensiu]
    AVERROIS | 27-03-2007 | Valoració: 10


    "He perdut l'esperança
    d'entendre aquest món
    que em devora golafre
    i em cobreix de dolors
    aliens i irreductibles."

    ...jo també!

    Una forta abraçada.

  • manel | 26-03-2007

    Vinc,
    t'obro l'ànima
    amb el gest incert
    de les parpelles

    I amb dits delirosos
    del teu saber
    et dibuixo les ales
    dels somnis

    fragilitat concebuda
    amb l'acer del vol
    d'una papallona

    símbol efímer
    forjat amb les pròpies
    vivències.

    fortalesa que roman
    en el cant
    de la nostra herència

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

433677 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu